Joc brut

“Les jeux sont faits” devien anun­ciar els autors mate­ri­als dels esbor­ranys sobre ine­xis­tents o infun­da­des denúncies a CiU amb el clàssic “misión cum­plida” en boca d'uns poli­cies dels que encara sos­te­nen que l'atemp­tat d'Atotxa va ser obra d'ETA, que no actu­a­ren a l'hora de calum­niar, inven­tar i into­xi­car pre­sen­tant infor­mació dema­nada per cap jutge i que, amb la plena com­pli­ci­tat d'un diari amo­ral, i diuen que pro­ba­ble­ment venal, va per­pe­trar una maqui­nació per alte­rar els resul­tats elec­to­rals del 25-N. Curi­o­sa­ment, ni la Junta Elec­to­ral va obli­gar el diari a des­men­tir, en por­tada igual­ment, les afir­ma­ci­ons fabri­ca­des única­ment per per­ju­di­car el can­di­dat que, mal­grat aquests mise­ra­bles tor­pe­des llançats a la línia de flo­tació del vai­xell insígnia de la flota cata­lana, va gua­nyar les elec­ci­ons, tot i que ho acon­seguís per sota de les expec­ta­ti­ves que les enques­tes havien vati­ci­nat. És evi­dent que el Minis­teri de l'inte­rior va decla­rar que no sabia res del que pas­sava a l'edi­fici de la seva seu i que Aznar, en versió pura FAES, se sal­tava qual­se­vol con­si­de­ració de pro­ce­di­ment jurídic o de pre­sumpció d'innocència i anava a sumar-se i a encapçalar un atac tan pri­mari i tan basat en la ignomínia con­tra un procés democràtic. Men­tres­tant, el senyor Rajoy (per cor­res­pon­dre als seus core­li­gi­o­na­ris, que només par­len del “señor Mas” quan volen refe­rir-se al molt hono­ra­ble pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat) es dedi­cava a fer aque­lla cosa tan galaica del qui calla, atorga i des­fer­mava els mas­tins dels seus ren­gles. Hau­ria cal­gut, per tant, cas­ti­gar els autors, depu­rar les res­pon­sa­bi­li­tats delic­ti­ves i des­con­vo­car les elec­ci­ons fins poder garan­tir una par­ti­ci­pació sense coac­ci­ons i una jor­nada de reflexió que s'aplica amb rigor a peti­tes qüesti­ons indi­vi­du­als (com ara els sobres del PP amb doble pape­reta) i, en canvi, s'ignora total­ment en la gravíssima qüestió d'inju­riar i calum­niar la prin­ci­pal força política del país.

Per si això fos poc, uns es feien el lon­guis i d'altres, amb rang de coman­da­mento de minis­tres de govern, exhi­bien furi­o­sa­ment l'insult, la men­tida cons­ci­ent i l'odi africà con­tra els gover­nants ele­gits la vegada ante­rior per vies per­fec­ta­ment democràtiques, en ter­ri­tori de Cata­lu­nya. A Madrid i a les Espa­nyes pro­fun­des, segur que la immensa majo­ria de la gent es va sen­tir satis­feta que una mani­o­bra bruta d'aquesta mena rebaixés una part de la victòria que, abans de l'agressió (equi­va­lent a tren­car les urnes), tot­hom donava per feta. Que poc s'ima­gi­nen quant ens neces­si­ta­ran als habi­tants del seu “Nor­deste” per a llui­tat con­tra la crisi i en el futur més imme­diat perquè, amb una Cata­lu­nya blo­que­jada, l'Espa­nya resul­tant s'aboca al fis­cal cliff, és a dir al pre­ci­pici. Pot­ser és per aquest motiu que Rajoy (que segons l'arque­tip no se sap si puja o si baixa) ha insi­nuat una pos­si­ble agència tri­butària com­par­tida com si en aquest punt de la pel·lícula una cosa con­junta fos pos­si­ble amb els qui no han res­pec­tat mai l'Esta­tut d'auto­no­mia tots junts: Guerra i PSOE (el ribot), Rajoy i Aznar (fir­mes con­tra l'auto­no­mia), vul­ne­ració cons­tant de les com­petències exclu­si­ves, asfíxia finan­cera pre­me­di­tada, inter­venció del qui aporta a fi que a final de mes hagi d'anar amb la gorra a la mà a dema­nar una petita part de la seva apor­tació per poder pagar les nòmines o bé l'ocul­tació del dèficit fis­cal. Per cert, la senyora Sánchez-Camacho va dir en cam­pa­nya que la senyora Pas­tor havia des­ti­nat diners per al port de Bar­ce­lona. Men­tida! Mai en tota la història Madrid ha apor­tat ni cinc al nos­tre port. Ans al con­trari, ens pren bene­fi­cis nos­tres per sub­ven­ci­o­nar altres ports. La senyora Sánchez-Camacho anava mal fixada i no sap que el car­ri­let s'ha de fer perquè ho dema­nen la Ford de València, la BASF de Tar­ra­gona o la ter­mi­nal xinesa de Bar­ce­lona i que, al revés del que ella diu, la minis­tra de l'AVE de Pon­te­ve­dra (i punt, i prou i gràcies) ha fet pagar al port el 50% de l'obra de fora del ter­ri­tori por­tu­ari.

Un altre fet remar­ca­ble és que entre els dos grans par­tits esta­tals (ter­cer i quart a Cata­lu­nya) hi ha en marxa un pacte visi­ble. Per exem­ple, quan es va tole­rar la tupi­nada que clama al cel per la bel·ligerància impune del diari cul­pa­ble i sabo­te­ja­dor, es va conèixer ofi­ci­al­ment, judi­ci­al­ment, amb escor­colls i amb cita­ci­ons per decla­rar l'endemà mateix, l'escàndol que gira al vol­tant dels ajun­ta­ments del PSOE de Saba­dell i de Mont­cada i Rei­xac. M'ale­gra­ria que els prin­ci­pals impli­cats no hagues­sin comès cap dels delic­tes impu­tats, però hi ha dos aspec­tes que em pre­o­cu­pen. Pri­mer, que en la mateixa data en què s'acusa de forma anònima i sense cap inter­venció de la justícia els diri­gents de CiU, en canvi, alguna auto­ri­tat esta­tal pro­hi­beix que es faci públic l'afer que afecta l'alcalde de Saba­dell, Manuel Bus­tos, i diver­sos fami­li­ars seus en pri­mer grau que casu­al­ment també tenen càrrecs a l'Ajun­ta­ment. Em crida també l'atenció que Pas­qual Mara­gall va dir que el gran pro­blema de CiU es deia 3% (en al·lusió a les comis­si­ons, mor­di­das i sub­orns) i ara resulta que, segons les inves­ti­ga­ci­ons en curs, pot­ser va cla­var la xifra amb exac­ti­tud perquè n'havia sen­tit alguna cosa, atès que el jutge pre­gunta ara pel 3% de Saba­dell. Altres noms que han des­ta­cat per la seva habi­tual cata­la­nofòbia han estat el minis­tre Mon­toro (“acei­tu­ne­ros alti­vos”), que donant suport a un libel pam­fle­tari passa ell mateix a exi­gir que els “cul­pa­bles” (ni pre­sump­tes) accep­tin la difa­mació i con­fes­sin els seus pecats. I ho diu ell que ha vis­cut en pri­mera per­sona els mul­ti­mi­li­o­na­ris dipòsits de Botín, a qui no demana pas que es pre­senti davant la justícia ni ens fa saber quina sanció li han apli­cat, perquè al capo dels ban­quers tots el Mon­to­ros, tan valents, seguei­xen ado­rant-lo i ras­pa­llant-li la caspa reve­ren­ci­al­ment quan coin­ci­dei­xen.

recor­dem també tot el con­sell del BBV, amb comp­tes a Jer­sey, que no van ser jut­jats ni cas­ti­gats, però, això sí, van donar el banc sen­cer als amics de pupi­tre d'Aznar. Pel que fa a la senyora Cos­pe­dal, que també vol tallar caps, m'agra­da­ria recor­dar-li que la Caixa de Cas­te­lla-La Mancha va come­tre mol­tes boge­ries i va donar uns crèdits dub­to­sos als cinc grans pro­mo­tors de la zona (mil mili­ons). Del final de l'enti­tat ja en temin conei­xe­ment i la major part de les res­pon­sa­bi­li­tats reca­uen en aquell Hernández Moltó del “míreme a los ojos, señor Rubio”. Miri'm, Moltó, quin paper va tenir el marit de la senyora Cos­pe­dal? És cert, senyora, que era vice­pre­si­dent i el volia col·locar al con­sell d'Iber­drola, però, en assa­ben­tar-se que apu­ja­rien la llum, el va fer des­viar a la filial d'engi­nye­ria de la gran elèctrica a fi d'evi­tar la mala imatge tarifària? De pas­sada, senyor Mon­toro, vostè té un germà alto­lo­cato al sec­tor energètic? Si és així, en quina empresa de quin sub­sec­tor? I expli­qui, si us plau, si fa lobby i ha impo­sat cri­te­ris al govern cen­tral. Ah! I Ace­bes i Mic­ha­vila, del Con­sell d'Estat, poden cobrar de JP Mor­gan, que hau­ria de ser incom­pa­ti­ble? Per favor, llum i taquígrafs!