El pacte

Con­tra els cap­moi­xos que tro­ben que els par­tits són com les anti­gues cases de pagès –resig­na­des a con­viure amb el femer al cos­tat de la porta– convé recor­dar que els fets de Saba­dell s'estan inves­ti­gant pre­ci­sa­ment perquè va ser un par­tit qui va pre­sen­tar la denúncia.

Con­tra els qui llen­cen el bar­ret al foc perquè un altre cas de pre­sumpta cor­rupció torna a pro­ta­go­nit­zar els titu­lars prin­ci­pals de la jor­nada, cal afir­mar que la per­se­cució del delicte no depri­meix la ciu­ta­da­nia, sinó que la con­forta i li dóna espe­ran­ces noves en els jut­ges que entre tots paguem perquè facin la seva feina.

Con­tra els impu­tats que s'enca­ren amb els peri­o­dis­tes i s'escan­da­lit­zen –o fan veure que s'escan­da­lit­zen– pel que ells ano­me­nen judi­cis paral·lels, convé recor­dar que sí, que la pre­sumpció d'innocència és sagrada en un sis­tema democràtic, però que un impu­tat sem­pre és una mil·lèsima menys inno­cent que vostè i jo, a qui cap jutge ens citarà a decla­rar perquè no ha vist indi­cis que esti­guem embo­li­cats en cap afer tèrbol.

Con­tra els que, després de dècades de recu­pe­ració de les lli­ber­tats, con­ti­nuen pen­sant que la gent és xim­ple i mani­pu­la­ble, convé dei­xar clar que tam­poc és tan difícil lli­gar caps i que ja comença a resul­tar xocant, sos­pi­tosa i prou reve­la­dora la coin­cidència numèrica de la llesca cor­rupta, tant si s'inves­tiga un par­tit com si s'inves­tiga l'altre. D'ençà que l'expre­si­dent Pas­qual Mara­gall va pro­nun­ciar la celebèrrima frase, sabíem que algú tenia un pro­blema que es deia 3%. Ara, veient els detalls de les recents impu­ta­ci­ons judi­ci­als, podem pen­sar que el 3%, aquest per­cen­tatge precís de la llesca cor­rupta, era en rea­li­tat el pro­ducte d'un pacte incon­fes­sa­ble que els polítics nets tenen l'obli­gació de com­ba­tre d'una vegada.