Junqueras

Cata­lu­nya: país medi­ter­rani, incons­tant i addicte a la traïdoria. Fa poques set­ma­nes, sota cada pedra s'hi ama­gava un tre­molós man­darí d'ERC dis­po­sat a elo­giar (en sor­dina) la valen­tia sobi­ra­nista d'Artur Mas. Però, dies després, aquests matei­xos visi­o­na­ris li diuen tou i poruc al Molt Hono­ra­ble, i l'adver­tei­xen –amb posat greu– de no caure en les temp­ta­ci­ons soci­o­ver­gents del Conde Duran. Per aque­lles curi­o­si­tats de la vida, tots els repu­bli­cans que han anat expul­sant bro­mera des del 25-N amb la pata­cada del mas­si­a­nisme estan tra­mant la mateixa ope­ració d'infla­ment d'ego amb l'Oriol Jun­que­ras. La inconstància cata­lana, ja ho sabem, té un pro­ta­go­nista pri­vi­le­giat: el con­vers. La nit del 25-N vaig escol­tar una munió d'elo­gis al líder d'ERC; ben meres­cuts, però dis­pa­rats per tots aquells auto­de­no­mi­nats agents soci­als que l'havien insul­tat sis­temàtica­ment per haver fet segui­disme d'Artur Mas. Recor­deu aque­lles tertúlies en què alguns tòtems repu­bli­cans pin­ta­ven l'Oriol com un osset de peluix, escam­pant el tòpic del “reiet, tu ets massa bona per­sona per gover­nar”?

L'ene­mic d'Oriol Jun­que­ras, per tant, no serà només la fat­xen­de­ria pater­na­lista que els con­ver­gents han demos­trat sem­pre envers ERC; a banda d'aju­dar el govern en moments tre­men­da­ment com­pli­cats, Jun­que­ras haurà de civi­lit­zar un par­tit que només con­trola par­ci­al­ment. Estal­vi­ant-se entrar al govern, Jun­que­ras ha sal­vat hàbil­ment el ball de bufe­ta­des pels càrrecs polítics que acos­tu­men a esquinçar les cos­tu­res més febles d'Esquerra. Mal­grat tot, el suport par­la­men­tari al govern no pot ser l'únic paper que el líder d'ERC es reservi: si jo fos el pre­si­dent, dona­ria a Jun­que­ras una vice­pre­sidència a l'ombra i l'encas­ta­ria a un avió amb un estol de diplo­mats que expli­ques­sin el con­flicte català per tots els racons del món (espe­ci­al­ment els pode­ro­sos: Was­hing­ton, Israel i Roma). El referèndum de secessió no serà com Arenys o Bar­ce­lona perquè neces­sita un agent inter­na­ci­o­nal legi­ti­ma­dor. Molts inde­pen­den­tis­tes fre­akies no ho volen ni sen­tir: amb Mas tocat, i abans que el tra­ei­xin, només els ho pot fer enten­dre Jun­que­ras.