Fer empresa, clau de l'economia

Crec que a aques­tes altu­res ningú dubta que el nos­tre prin­ci­pal pro­blema estruc­tu­ral és el de la manca de com­pe­ti­ti­vi­tat de la nos­tra eco­no­mia. La cons­ta­tació més recent la tro­bem en l'informe Doing Busi­ness 2013 del Banc Mun­dial, on l'eco­no­mia espa­nyola torna a retro­ce­dir posi­ci­ons, en aquest cas, dos llocs. Les cau­ses per les quals això ha arri­bat a aquest punt són diver­ses i ja han estat ana­lit­za­des pro­fu­sa­ment. La prin­ci­pal és la inca­pa­ci­tat de pren­dre deci­si­ons del govern espa­nyol, espe­ci­al­ment les estruc­tu­rals, i apli­car el sis­tema prova-error. L'Estat espa­nyol retro­ce­deix perquè no actua i els països que gua­nyen posi­ci­ons res­po­nen als plan­te­ja­ments que el tei­xit empre­sa­rial els demana per gua­nyar com­pe­ti­ti­vi­tat i tenir un país fri­endly per fer empresa. Això és total­ment com­pa­ti­ble amb el fet que algu­nes empre­ses del nos­tre entorn esti­guin com­pe­tint prou bé en l'esce­nari inter­na­ci­o­nal però, clara­ment, no són sufi­ci­ents i la prin­ci­pal con­seqüència d'aquest pro­blema és l'atur. Aquest pro­blema que és real­ment estruc­tu­ral ens agafa amb una con­jun­tura d'excés d'endeu­ta­ment, tant pri­vat com públic. Una part del crei­xe­ment impor­tant dels recur­sos públics que hau­rien d'anar a millo­rar la nos­tra com­pe­ti­ti­vi­tat van dedi­cats a pagar els crei­xents interes­sos d'aquest deute. Si no hi posem remei no podrem sor­tir d'aquest cer­cle viciós, ja que els mínims neces­sa­ris per garan­tir la cohesió social són supe­ri­ors als ingres­sos que gene­rem, i el dèficit que això com­porta ens obliga a incre­men­tar l'endeu­ta­ment i, per tant, els interes­sos que paguem, si algú encara ens fia. La pujada d'impos­tos com a alter­na­tiva desin­cen­tiva a fer nego­cis, des­mo­tiva i frena el con­sum i, en con­junt, genera més atur, agreu­jant encara més el pro­blema. Per tant, la situ­ació només té una solució: pri­o­rit­zar tots els esforços i recur­sos (escas­sos) a gene­rar més acti­vi­tat empre­sa­rial i econòmica. L'incre­ment d'acti­vi­tat per­me­tria reduir l'atur i, per tant, la des­pesa pública, millo­raríem el con­sum i amb­dues coses per­me­trien incre­men­tar els ingres­sos fis­cals, i, per sobre de tot, Espa­nya pro­jec­ta­ria als cre­di­tors finan­cers un esce­nari de con­fiança. I a tots els ciu­ta­dans i a l'eco­no­mia ens ani­ria molt bé anímica­ment.

A Cata­lu­nya aca­bem de pas­sar unes elec­ci­ons que por­ten com a resul­tat una situ­ació com­plexa de ges­ti­o­nar. Des de la pers­pec­tiva empre­sa­rial, els objec­tius tem­po­ral­ment imme­di­ats han de con­fluir a refun­dar-nos com un país real­ment busi­ness fri­endly i mos­trar-ho al món. Cal un pacte, tan ampli com sigui pos­si­ble, polític i empre­sa­rial, que tras­lladi con­fiança per acce­le­rar-nos a tenir un entorn per fer empresa, alta­ment com­pe­ti­tiu, i que alhora trans­meti a la soci­e­tat que hi haurà més pos­si­bi­li­tats per tenir un país soci­al­ment cohe­si­o­nat. Són les dues cares de la mateixa moneda. La seqüència econòmica lògica inclou pri­mer gene­rar més acti­vi­tat econòmica i més ingres­sos per, a con­ti­nu­ació, can­vi­ant pri­o­ri­tats, donar forma a un cer­cle de des­pesa virtuós entre atenció a les per­so­nes i inver­si­ons d'estímul al crei­xe­ment econòmic.

I aquest govern s'ha de cen­trar pri­o­ritària­ment a apro­fun­dir en la reducció de la des­pesa pública, amb cri­te­ris selec­tius, i no line­als, amb més eficiència i amb més coo­pe­ració publi­co­pri­vada. A més, ha de con­ce­dir totes les faci­li­tats per ampliar nego­cis i aco­llir els de nous empre­ne­dors i inver­sors. Acon­se­guir-ho té premi: esta­rem en con­di­ci­ons de comu­ni­car arreu que Cata­lu­nya fóra (estic con­vençut que podria ser-ho) el millor lloc on inver­tir, desen­vo­lu­par acti­vi­tat empre­sa­rial i viure.