Explicar històries

Ara que ja ha pas­sat Tem­po­rada Alta, un far, un oasi, ara que ha tor­nat a ser un èxit escla­tant de públic, amb una bar­reja sàvia d'espec­ta­cles de qua­li­tat i popu­lars, ara es pot par­lar de les difi­cul­tats que Bitò, l'empresa orga­nit­za­dora d'aquest mun­tatge sin­gu­lar, inu­sual i atre­vit, ha hagut de patir al llarg dels més de dos mesos que ha durat el fes­ti­val més impor­tant de Cata­lu­nya i un dels més des­ta­cats d'Europa. Més enllà de les reta­lla­des gene­rals que han sofert les empre­ses i els cre­a­dors que es dedi­quen al món de l'espec­ta­cle (aquell 21% d'IVA que era xiu­lat en cada una de les ses­si­ons, abans d'avi­sar que el públic apagués els seus mòbils), més enllà de la reducció de les sub­ven­ci­ons, Tem­po­rada Alta ha estat (i és) una de les vícti­mes de la manca de liqui­di­tat del govern del país, aquesta asfíxia monetària que fa, en aquest cas, que encara no s'hagin ingres­sat els diners pro­me­sos en les edi­ci­ons d'aquest any i de l'any pas­sat. Tem­po­rada Alta (i els altres ten­ta­cles d'aquest cul­tu­ral pop ufanós, com el cen­tre de pro­ducció El Canal) han vis­cut també moments deli­cats per la falta d'impli­cació de deter­mi­nats orga­nis­mes que o bé no han entès la grandària del pro­jecte o bé no tenen cap interès a con­ver­tir Girona i el seu entorn en un punt de referència de pri­mer ordre.

En tot cas, el suport del públic, l'entu­si­asme que, segons el direc­tor del fes­ti­val, es mou entre l'hàbit i el vici, ha estat de nou deci­siu. La qual cosa demos­tra que el ciu­tadà s'acos­tuma a la intel·ligència, a la bellesa, a la reflexió, al dubte, a la sor­presa, i a l'efer­vescència del tea­tre fins al punt que ho con­ver­teix en una digníssima droga que ja no podrà dei­xar mai més. Això i, com diu Sal­va­dor Sunyer, la neces­si­tat de no per­dre de vista el que és essen­cial: expli­car històries. Una antiga dèria dels humans. Amb més o menys mit­jans, amb més o menys ajut ins­ti­tu­ci­o­nal, i, això sí, amb la con­vicció tos­suda del còmic, indes­truc­ti­ble, insu­bor­na­ble, per enten­dre el món i per fer-lo ente­ne­dor a tots aquells que s'asse­uen a escol­tar-lo.