Opinió

Una agenda diferent

Aviat començarem tots a com­prar i a pre­pa­rar les agen­des per al 2013. Cada any, però, tenim a l'abast una agenda ben dife­rent de les altres i abso­lu­ta­ment reco­ma­na­ble: és l'Agenda Lla­ti­no­a­me­ri­cana, car­re­gada d'infor­ma­ci­ons, de sug­ge­ri­ments i, sobre­tot, de reflexió. Aquest any té com a lema cen­tral L'Altra Eco­no­mia. No podia ser més opor­tuna.

Fa anys que alguns ens han ficat en una crisi de ter­ri­bles con­seqüències i segu­ra­ment que ens hi man­tin­dran encara uns quants anys més. És una crisi que té dues carac­terísti­ques temi­bles: d'una banda, vol ser total­ment econòmica, és a dir, fa veure que els valors, els drets labo­rals i soci­als i la lli­ber­tat de tots depe­nen exclu­si­va­ment de la salut econòmica, de la for­ta­lesa dels bancs, del vis­ti­plau dels mer­cats, de la borsa i, final­ment, de la gene­ro­si­tat dels espe­cu­la­dors. Com a resul­tat d'això, és una crisi que ha acon­se­guit, d'altra banda, que la política –el con­trol ciu­tadà i democràtic– hagi que­dat supe­di­tada als capri­cis econòmics dels més pode­ro­sos, que tam­poc no són tants. Aquesta crisi és tan esperpèntica que, com més va, menys gent se la creu, encara que més gent l'hagi de patir. És una crisi que ha cai­gut damunt dels ciu­ta­dans sense que ells hi tin­guin res a veure, però que els està lami­nant el pre­sent i el futur, que els està sos­ca­vant la lli­ber­tat i la democràcia. Davant d'això, els ciu­ta­dans han d'alçar la veu necessària­ment, lle­vat que ja s'hagin tor­nat súbdits mesells abso­lu­ta­ment insen­si­bles, incons­ci­ents i inso­li­da­ris. I això és el que fa l'Agenda Lla­ti­no­a­me­ri­cana d'enguany: pro­posa una altra eco­no­mia, perquè sap que aquesta crisi capi­ta­lista és patro­ci­nada per l'1% de la població mun­dial i per­ju­dica, en canvi, el 99% res­tant. Això vol dir que la immensa majo­ria de la població ha de poder redreçar la situ­ació, ha de recla­mar els drets que té i ha de fer ser­vir la democràcia per posar les coses a lloc, a favor dels que tenen menys i al cos­tat dels que no tenen res. Cer­ta­ment, aquesta eco­no­mia actual no és sola­ment una eco­no­mia en crisi, sinó que posa en crisi la democràcia que amb tan­tes difi­cul­tats hem pro­cu­rat mig sal­var entre tots. El crei­xe­ment cons­tant i ina­ca­ba­ble, el bene­fici sense límits, l'explo­tació de les rique­ses del subsòl i de la superfície de la terra són prin­ci­pis capi­ta­lis­tes que por­ten necessària­ment al des­as­tre. A aquest des­as­tre d'ara i al que vindrà al cap de deu anys després d'haver-se aca­bat aquest. La majo­ria ha de recla­mar el con­trol dels afers públics, i això vol dir també el con­trol de l'eco­no­mia. Perquè és la política la que ha de con­tro­lar l'eco­no­mia i no a l'inrevés. No es pot fer veure que les deci­si­ons econòmiques són neu­tres i que sem­pre es pre­nen en bene­fici de tots. Aquesta és una de les men­ti­des més bar­ro­e­res i escan­da­lo­ses que alguns mit­jans volen pro­pa­gar. No, és la política democràtica la que ha de deci­dir quina eco­no­mia vol tenir, a qui vol afa­vo­rir, què vol poten­ciar, com ho vol fer. El cop d'estat dels mer­cats i dels poders finan­cers és tan inac­cep­ta­ble com un cop d'estar mili­tar. S'ha de com­ba­tre pro­po­sant una altra eco­no­mia, que és evi­dent­ment pos­si­ble i urgent. I això és el que fa l'Agenda Lla­ti­no­a­me­ri­cana del 2013.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.