125 anys del Centre Obrer

A Pala­fru­gell exis­teix un cen­tre recre­a­tiu i cul­tu­ral nas­cut en l'època nou­cen­tista, quan la pro­li­fe­ració de coo­pe­ra­ti­ves, casi­nos i cen­tres obres estava a l'ordre del dia. Amb el pas del temps totes aques­tes enti­tats van anar des­a­pa­rei­xent. Només va que­dar el Fra­ter­nal. Aquest mes de novem­bre dar­rer, el Fra­ter­nal ha com­plert 125 anys i ho ha cele­brat amb l'edició d'un lli­bre que recull la seva història. L'han escrit l'Oriol Oller i la Yolanda Servià.

Diu­menge pas­sat els pre­mis Peix Fre­git van ator­gar al Fra­ter­nal un Cam­pa­nar de bronze. Va reco­llir el premi en nom de la soci­e­tat el seu pre­si­dent, Marià Júdez, a qui va acom­pa­nyar un soci com ho és Pere Serra. Diven­dres de la set­mana entrant, diada dels Inno­cents, Júdez farà lliu­ra­ment al cen­tre del tro­feu, el qual serà situat a les vitri­nes de l'enti­tat. En aquest mateix acte, que se cele­brarà a dos quarts de vuit, hi haurà la pen­jada final de les cari­ca­tu­res de Miquel Ros de socis del Cen­tre Fra­ter­nal que han anat cobrint a poc a poc la paret del fons de la sala cafè del casino. Per jus­ti­fi­car la selecció i perquè ningú es molesti, l'artista ha adop­tat l'estratègia d'afir­mar, sense rubo­rit­zar-se, que allà només tenen dret a ser-hi els palan­ga­nes. De manera que molts socis pre­fe­rei­xen no tenir aquest alt honor a canvi de no ser tit­llats de palan­ga­nes. En Miquel Ros ha rea­lit­zat una gran tasca fent el per­fil d'un gra­pat de socis del cen­tre. I molts altres en lli­bres i publi­ca­ci­ons. Ha arri­bat a per­fec­ci­o­nar la tècnica de la cari­ca­tura i tot­hom vol un dibuix seu. Ja sé que es con­fon­dran aquests elo­gis per la meva amis­tat amb en Ros, i no hi té res a veure. Crec sin­ce­ra­ment que estem davant d'un gran dibui­xant. En tota aquesta festa que ha con­sis­tit a fes­te­jar els 125 anys, l'artífex ha estat el pre­si­dent Marià, que compta amb una junta rec­tora de pri­mer nivell que mai el deixa sol i li fa cos­tat en tot moment. Amb un equip baix, a les ver­des i a les madu­res, la direcció del cen­tre obrer té el futur asse­gu­rat. El Fra­ter­nal ha tin­gut fins ara la sort de tenir grans con­ser­ges. La Montse Bonet, la dar­rera, que vet­lla pel bon fun­ci­o­na­ment del cen­tre amb tot l'èxit. Ara vénen noves pers­pec­ti­ves amb un Con­sorci amb el Mer­can­til, pro­pi­e­tat muni­ci­pal. Caldrà que els direc­tius del Cen­tre Fra­ter­nal juguin molt bé les car­tes.