Nadals de Farners

Vint-i-qua­tre de desem­bre. Nit de Nadal a la Plaça Far­ners de Santa Coloma.

L'església està plena de gom a gom. Hi ha expec­tació per escol­tar per pri­mera vegada a la ciu­tat el cant de la Sibil·la, el poema que ja es can­tava fa mil anys, durant la missa del gall, a totes les ter­res ger­ma­nes de parla cata­lana. A l'orgue, l'Andreu Albó, un ado­les­cent colo­menc tan rigorós com tímid i dis­cret. Ha cos­tat convèncer-lo. La veu és de la giro­nina Car­mina Daban i fa que els assis­tents s'estre­mei­xin. Tots dos han per­dut hores, dies, set­ma­nes, assa­jant. Tots dos són exem­ple d'una joven­tut que per­se­gueix l'excel·lència i que pres­ti­gia la nació. Durant la missa, el rec­tor no oblida pre­gar perquè “en un moment trans­cen­den­tal per a Cata­lu­nya, sapi­guem defen­sar la llen­gua, la cul­tura i la iden­ti­tat”... No és un acte polític ni cul­tu­ral, però s'hi ha fet resistència política i cul­tu­ral.

Vint-i-qua­tre de desem­bre. Noche buena a la plaça Far­ners. També està de gom a gom la vorera d'aquell bar que llu­eix tot l'any una gran este­lada als vidres. Els pro­pi­e­ta­ris han con­vo­cat la seva parròquia a un Nadal hawaià. Al toca­dis­cos, DJ Big Kahuna (sis­plau, diguin di-jei, no ho pro­nunciïn a la cata­lana). Bullícia con­si­de­ra­ble. Brin­dis. Ria­lles. Corre l'espe­rit del vi... No és un acte polític ni cul­tu­ral i, en efecte, no s'hi fa resistència, ni política ni cul­tu­ral. Entre els assis­tents, força cares del món local de l'inde­pen­den­tisme, aquest inde­pen­den­tisme que pro­mou el Komando Tió per llui­tar con­tra l'ame­ri­ca­nada de Santa Claus. Joves entu­si­as­tes que de cap manera poden ser con­si­de­rats pas­so­tes però que sovint cauen de qua­tre gra­pes a les tram­pes de la colo­nit­zació cul­tu­ral cas­te­llana. Estan dis­po­sats a renun­ciar a deter­mi­na­des modes? A estu­diar a fons la llen­gua cata­lana? A enal­tir la cul­tura dels nos­tres avant­pas­sats i a tor­nar a una certa idi­o­sincràcia que ens havia dife­ren­ciat com a poble? O s'esti­men més mili­tar en un inde­pen­den­tisme eixe­le­brat, ple de con­sig­nes però buit de con­tin­guts? La sibil·la era una anci­ana tocada pel do de la pro­fe­cia. Li ho dema­naré l'any que ve, tot i que em temo que la seva res­posta serà con­fusa, com sem­pre...