El clic

La història d'un diari és plena de les foto­gra­fies que no s'han publi­cat i dels arti­cles que no s'han escrit i, veient a la tele­visió una entre­vista al veterà Joan Coma­lat, pen­ses quan­tes imat­ges s'han per­dut els nos­tres lec­tors d'ençà que ell va dei­xar de tre­ba­llar per al diari a les comar­ques giro­ni­nes. En Coma­lat ja prac­ti­cava el foto­pe­ri­o­disme quan aquest terme ni tan sols s'havia inven­tat i, escol­tant-lo al cap del temps, no pots evi­tar enyo­rar l'època en què els redac­tors cobríem les notícies fent tàndem amb els fotògrafs i cap­tar una bona imatge era un procés que durava força més que un sim­ple clic. Però la nostàlgia no s'adiu amb els cre­a­dors, per això en Coma­lat de seguida deixa clar a l'entre­vis­ta­dor que cal saber adap­tar-se a les noves tec­no­lo­gies. “Això de la foto­gra­fia digi­tal és molt bo perquè ha tret molta gent de les car­re­te­res, afirma amb el som­riure sor­ne­guer que encara con­serva, abans ana­ves a fer una foto a Puig­cerdà i després t'espe­ra­ven una colla de quilòmetres, abans de poder-la reve­lar al diari.” Som molts els qui al seu cos­tat vam com­pro­var que li agra­dava ense­nyar-te dues coses bàsiques, per aquest ordre. Pri­mera, només d'enge­gar el cotxe has d'apun­tar un quilòmetre perquè el motor es des­gasta i l'empresa t'ho ha de pagar. Segona, les fotos de premsa sem­pre han de tenir un pro­ta­go­nista, és impres­cin­di­ble convèncer algú perquè hi surti encara que només sigui aguan­tant la paret. L'entre­vista con­ti­nua i el Joan Coma­lat actual dóna un altre con­sell: “Ara tot­hom gosa fer fotos amb un mòbil i pen­jar el seu auto­re­trat a la xarxa, però s'ha de tenir en compte que els mòbils tenen un gran angu­lar i que aquesta òptica deforma la cara. No et facis un per­fil amb mòbil, que no lli­garàs mai.” Savi­esa moderna d'un mes­tre analògic.