Decidir i decidir-se

En qüestió de democràcia uns pocs milers de quilòmetres de distància física poden ser anys llum de llu­nya­nia men­tal. L'endemà que CiU i ERC van con­cloure la pri­mera redacció de la decla­ració de Cata­lu­nya com a “sub­jecte de sobi­ra­nia” per deci­dir el seu destí lliu­re­ment i van rebre gar­ro­ta­des de tots cos­tats, a Lon­dres els par­la­men­ta­ris britànics, com infor­mava Quim Aranda en aquest diari, van eme­tre un informe que con­clou: “Estem d'acord que això és [pro­nun­ciar-se sobre els lli­gams d'Escòcia amb el Regne Unit], en última instància, una decisió que el poble escocès pot pren­dre, i que inde­pen­dent­ment dels seus punts de vista sobre l'assumpte, és una decisió que la resta del Regne Unit ha d'estar dis­po­sada a accep­tar. Seria un error trac­tar de man­te­nir Escòcia a la Unió si els esco­ce­sos voten a favor de la sepa­ració.”

Ja sé que aquesta set­mana hem estat més entre­tin­guts amb les misèries d'UDC i el seu finançament irre­gu­lar i les sur­re­a­lis­tes expli­ca­ci­ons de la seva por­ta­veu i després de Duran i Lleida: l'ope­rari que es deixa l'aixeta de casa de Duran oberta i bla, bla, bla... O que també ens han inau­gu­rat l'AVE fins a Figue­res vint anys després de dur-lo a Sevi­lla i es veu que no hem donat prou les gràcies. Bon mate­rial per a la xer­ra­meca i la política de curta volada que aquí agrada de fer. Però és que simultània­ment també ha pas­sat el que expli­cava Aranda. I ja no és per con­tras­tar un cop més la qua­li­tat de la democràcia britànica amb l'espa­nyola, que salta a la vista cada dia. El que és trist és que a Cata­lu­nya mateix sigui tan difícil que es pugui donar una situ­ació com la del Par­la­ment britànic: que es res­pecti el dret de Cata­lu­nya a deci­dir sobre el seu futur. I no parlo del PP i Ciu­ta­dans, perquè estan fets del mateix mate­rial de què està feta la democràcia espa­nyola. Parlo del PSC i ICV, que han trac­tat la decla­ració de sobi­ra­nia com un drap brut. També es quei­xen que no hi han estat con­vi­dat abans. Jo els diria que més aviat són les poques ganes que en tenen. Són ben lliu­res de fer opo­sició com s'acos­tuma a fer aquí: por­tar la con­tra sis­temàtica­ment. I espe­rar que la crisi els faci la feina perquè els que gover­nen es des­gas­tin. Però que vagin amb compte: en un moment o altre s'hau­ran de situar amb clare­dat a una banda o altra del dret a la sobi­ra­nia. I assu­mir-ne les con­seqüències. Perquè més enllà de la inde­pendència o no, també es tracta de triar entre una democràcia com l'espa­nyola o una com la britànica.