Munició a l'enemic

Aquesta pobra colum­neta va ser víctima, dime­cres prop­pas­sat, d'una cor­recció matus­sera, no pas pròpia­ment lingüística, sinó inqui­si­to­ri­al­ment ideològica: on (com no podia ser altra­ment pel con­text) s'hi havia escrit “Espa­nya”, va aparèixer-hi “Estat espa­nyol”(!). En vir­tut del mateix pico­na­ment reduc­ti­vista que duu a par­lar abu­si­va­ment d'Estat (¿aquest, com a tal, té atle­tes, boti­gues, plat­ges, etc.,...?!) allí on només hi escau­ria Espa­nya: com a país, com a nació, o com el que sigui, i per més que a molts pugui no plaure haver de depen­dre'n encara.

Espa­nya exis­teix (i per molts anys). I no s'hi val a tabuïtzar-ne el nom, amb la ingènua creença que així serà pos­si­ble con­ver­tir-la, estant-hi encara dins o ja bé fora, en una cosa tota altra. Igno­rar això és brin­dar en safata munició a l'argu­men­tari colo­nial de l'Espa­nya més rància.

Com ho és també l'estúpida pre­tensió que ara en espa­nyol (llen­gua abso­lu­ta­ment mera­ve­llosa, amb inde­pendència de l'ús glo­tofàgica­ment depre­da­dor que se'n fa) s'hagi de dir també “Girona”, “Lleida”, com si aquests topònims no tin­gues­sin la cor­res­po­nent versió tra­di­ci­o­nal en espa­nyol: Gerona, Lérida. O és que ara n'hau­rem de dir Lon­don en lloc de Lon­dres? I si, en comp­tes de recla­mar absur­di­tats, breguéssim perquè, a les auto­pis­tes en ter­ri­tori català, exònims aquí acre­di­tats com Osca, Sara­gossa, Terol, hi figu­res­sin en la llen­gua del país?

I encara: compte, enmig de l'actual moguda sobi­ra­nista, a pro­jec­tar sobre la Vall d'Aran els matei­xos esque­mes lingüístics, econòmics, soci­als, polítics, que Espa­nya imposa a Cata­lu­nya! Si aquesta vol ser un Estat inde­pen­dent, que comenci per sos­treure's de la dinàmica pro­cus­ti­ana a què la sot­met Espa­nya. El colo­ni­a­lisme és concèntric. I l'única manera d'alli­be­rar-se'n és ins­cri­vint-se en una òrbita que res no tin­gui a veure amb la de l'antiga metròpoli. Fer en defi­ni­tiva tot altre que allò que han fet amb tu.