Unionistes i sobiranistes

La set­mana vinent s'apro­varà, amb tota segu­re­tat, una decla­ració de sobi­ra­nia per part del Par­la­ment de Cata­lu­nya, el pri­mer pas d'un llarg parxís polític i jurídic on hau­rem d'evi­tar que ens enviïn un altre cop al punt de par­tida abans d'arri­bar a la meta.

Estem veient com molts par­tits polítics encara fan mans i mànigues per evi­tar pren­dre par­tit clara­ment, i encara veiem un reguit­zell d'eufe­mis­mes, de fugi­des d'estudi, de ten­si­ons i de pro­pos­tes ja supera­des per no dir les coses pel seu nom. La gran vir­tut de la decla­ració de sobi­ra­nia no és el seu valor jurídic –que no en té– sinó que situarà tot­hom defi­ni­ti­va­ment en el bloc sobi­ra­nista o en el bloc uni­o­nista. Ja sabem que el PP i Ciu­da­da­nos són clara­ment uni­o­nis­tes, i també sabem que CiU, ERC, ICV i la CUP són par­ti­da­ris de con­sul­tar el poble de Cata­lu­nya sobre el seu futur. El PSC ha fet mala­ba­ris­mes per acon­se­guir l'impos­si­ble: acon­ten­tar el Big Brot­her PSOE i alhora no trair els milers de votants soci­a­lis­tes cata­lans que tot i no ser inde­pen­den­tis­tes reco­nei­xen el dret a deci­dir del poble català sense coti­lles cons­ti­tu­ci­o­nals. La votació de la decla­ració del Par­la­ment els situarà en un bloc o en l'altre. Dis­cu­tir si Cata­lu­nya és sub­jecte de sobi­ra­nia és com dis­cu­tir si la Terra és rodona. Excu­ses de mal paga­dor. Ja no hi ha lloc per a ambigüitats ni mit­ges tin­tes.

D'altra banda, cada dia veiem com la crisi és uti­lit­zada com a excusa per boi­co­te­jar el procés. La sor­tida de la crisi és més impor­tant que una con­sulta, diuen. Aquesta pre­missa és falsa, perquè a Cata­lu­nya la crisi i la dependència són dues cares d'una mateixa moneda. Només sor­ti­rem de la crisi amb la inde­pendència, amb la gestió lliure i sobi­rana dels nos­tres recur­sos. El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal ens ha demos­trat aquesta set­mana que l'auto­go­vern que ens atorga la Cons­ti­tució Espa­nyola és de pa sucat amb oli. Ens impo­sen un dèficit impos­si­ble i alhora ens pro­hi­bei­xen recap­tar nous impos­tos. Per arro­do­nir la festa, la per­ti­nença a Espa­nya resulta en el tan­ca­ment total de l'accés al crèdit.

Agradi o no agradi al senyor Gay de Mon­tellà, el futur de Cata­lu­nya ens obliga a defi­nir-nos: uni­o­nis­tes o sobi­ra­nis­tes.

@gcap­de­vila