Som com som

Gene­ra­lit­zem. Ja sé que més d'un i més de dos diran: “Jo, no”, però gene­ra­lit­zem. Tots dins el mateix sac, jo el pri­mer. Perquè a vega­des convé gene­ra­lit­zar i obli­dar els mati­sos per ado­nar-nos de les coses més òbvies. I encara que parli de fut­bol, parlo de la vida, metàfora l'un de l'altra i vice­versa. Som-hi, doncs: Per què hem reac­ci­o­nat com hem reac­ci­o­nat a la decisió de Pep Guar­di­ola de triar el Bayern de Munic? I encara més: Qui ens pen­sem que som? Diem covard i comodón a l'indi­vidu que, per exem­ple, va anar per pri­mer cop al Ber­nabéu men­tre tots a cor li dèiem que amb un empat o per­dent i tot n'hi havia prou i en va sor­tir amb el 2-6 que no obli­da­rem mai? I així una vegada rere l'altra. Li diem con­ser­va­dor perquè no ha vol­gut anar a la Pre­mier Lea­gue tot i que el més còmode i fàcil hau­ria estat que­dar-se al Barça per sem­pre? Li diem que té por d'enfron­tar-se a Mou­rinho, ell que li va cla­var un 5-0 i unes quan­tes rebol­ca­des més i el va con­ver­tir en el Sali­eri dese­qui­li­brat que és ara? A l'indi­vidu que si hagués fet el mínim cas del cor­rent majo­ri­tari del mal menor no s'hau­ria acos­tat ni mínima­ment als 14 de 19 títols en qua­tre tem­po­ra­des? És més, si fos pel cor­rent majo­ri­tari ni tan sols hau­ria arri­bat a ser entre­na­dor del pri­mer equip del Barça. A ell, que sem­pre ha mirat més enllà i més amunt i que ha trans­for­mat pro­fun­da­ment el Barça, li diem curt de mires? És ben bé que som com som. Som així: estem més pen­dents del que fa o deixa de fer ell (o altres refe­rents dels pocs que tenim) per dir-li si ho ha fet bé o mala­ment, que del que hem de fer cadascú de nosal­tres. Ell, que l'única lliçó que ens ha donat ha estat tenir cri­teri propi, no fer res pel què diran, cons­truir sense des­truir, la sana ambició, ser generós i humil en l'èxit. I, a sobre, encara ens ha donat les gràcies per haver-li permès fer el que ha fet. Així actuem amb els que se la juguen per tots ple­gats. Com també hem fet amb Artur Mas. Som fets d'un mate­rial tan volu­ble que són legió els que van fer veure que eren inde­pen­den­tis­tes quan tot era un cor­rent favo­ra­ble i que després, quan han vist que el camí fa pujada, diuen que tot va ser una vel·leïtat seva. Gene­ra­lit­zant, som com som, i així ens van les coses.