Història

Jo con­fio que, si el procés ini­ciat ahir va com ha d'anar, els polítics que han de guiar Cata­lu­nya a la ple­ni­tud naci­o­nal tin­dran menys pro­ble­mes per redac­tar una decla­ració d'inde­pendència com Déu mana amb tots els ets i uts i que, sobre­tot, digui les coses pel seu nom. El que hem vis­cut en els últims dies, amb reu­ni­ons, tensió, un indis­si­mu­lat atac de ver­ti­gen i dos ter­ratrèmols con­si­de­ra­bles que han dei­xat el PSC encara més de cap per avall i han obli­gat CiU a fer teràpia de pare­lla, és atribuïble a la trans­cendència del moment i al pes de la història, però no es pot repe­tir a par­tir d'ara. Perquè a la inde­pendència només s'hi arriba amb l'aval ciu­tadà d'un referèndum, amb pas ferm i, sobre­tot, tenint les coses molt i molt clares.