Mals costums

A Llo­ret de Mar hi ha roba estesa per les deten­ci­ons pre­sump­ta­ment lli­ga­des a acti­vi­tats mafi­o­ses rus­ses però també perquè la ciu­ta­da­nia con­tem­pla per­plexa com es man­te­nen mals cos­tums polítics que, sense neces­si­tat de tre­pit­jar ter­ri­tori cri­mi­nal, hau­rien de ser des­ter­rats de la vida pública. No passa només a Llo­ret, ni es limita tan sols a les admi­nis­tra­ci­ons locals, però és a l'hora de super­vi­sar la gestió dels alcal­des quan més clara­ment es veu que hi ha una altra manera de gover­nar. Deu ser fàcil sucum­bir a la temp­tació de dei­xar-se esti­mar per l'inver­sor que, mafiós o no, et fes­teja per acon­se­guir llicències d'obres. Reu­nir-s'hi no és delicte, fins i tot forma part de les obli­ga­ci­ons d'un alcalde obrir les ore­lles als impul­sors de pro­jec­tes que puguin bene­fi­ciar els interes­sos de la població. Però no cal acom­pa­nyar les reu­ni­ons de tre­ball amb una maris­cada de franc ni accep­tar viat­ges de plaer per medi­tar-ho.