Esclavistes

Quen­tin Taran­tino ha afir­mat, a propòsit de la seva dar­rera pel·lícula, Django des­en­ca­de­nado, que ha vol­gut treure a la llum la qüestió de l'escla­vatge perquè havia estat ama­gat de l'ima­gi­nari hollywo­odià. La gran fàbrica de som­nis que ha colo­nit­zat l'incons­ci­ent del pla­neta, quan ha hagut de crear un gran relat sobre la història dels Estats Units, ha ama­gat un tema que era escabrós i ha pro­vo­cat que la figura del tra­fi­cant quedés esbor­rada. En lle­gir les decla­ra­ci­ons de Taran­tino sobre l'escla­vatge, ens hau­ria de sor­tir de forma ine­vi­ta­ble una pre­gunta: qui va por­tar els esclaus als Estats Units?

Si gra­tem una mica en la docu­men­tació històrica tro­ba­rem que la qüestió ens toca molt de prop, a tots nosal­tres. Els tra­fi­cants més actius d'Europa venien de la península ibèrica i eren cata­lans, espa­nyols i por­tu­gue­sos. Mal­grat que el tema ha estat inves­ti­gat per molts his­to­ri­a­dors, és una qüestió ama­gada i tapada de l'incons­ci­ent col·lec­tiu. Els esclaus que tre­ba­lla­ven per a les grans plan­ta­ci­ons del sud dels Estats Units –com ara Can­di­e­land, a la pel·lícula de Taran­tino– eren com­prats a Cuba o Veneçuela a uns tra­fi­cants que els havien com­prat en vai­xells que pro­ve­nien de la costa cata­lana, d'Anda­lu­sia o del País Basc. Des de mit­jan any 1789 fins a l'any 1820, els vai­xells cata­lans varen por­tar prop de 30.696 esclaus, la xifra va aug­men­tar ver­ti­gi­no­sa­ment quan, després del 1838, la Gran Bre­ta­nya va pro­hi­bir l'escla­vatge marítim. Mal­grat la pro­hi­bició, els vai­xells cata­lans que sor­tien dels ports del Maresme i de Sit­ges varen con­ti­nuar enri­quint-se. Si bus­quem la docu­men­tació de qui hi havia al dar­rere del negoci, podrem tro­bar, tal com ha docu­men­tat Juan Anto­nio Pique­ras al lli­bre La escla­vi­tud en las Españas, que la reina Maria Cris­tina de Borbó va ser obli­gada a exi­liar-se pels nego­cis fos­cos que tenia amb el seu espòs, Agustín Fer­nando Muñoz y Sánchez, o que Leo­poldo O'Don­nell, pre­si­dent del govern espa­nyol entre el 1858 i el 1863, va gua­nyar molts diners en sobres de 51 pesos que rebia per cada esclau desem­bar­cat a Cuba. La llista és molt àmplia i ens recorda que l'existència d'un món tèrbol lli­gat a la cor­rupció política i els nego­cis no és nou. La història més fosca també és història. Recor­dar-la també és un dret i una forma de llui­tar con­tra la des­memòria.