Opinió

Paul Gauguin, el subversiu

És la segona que organitza la institució sobre l'obra de l'artista

Car­men Cer­vera ha fet nova­ment pública la seva passió per l'art de Paul Gau­guin (París, 1848-Atu­ona, Hiva Oa, 1903) en dedi­car-li l'expo­sició com­me­mo­ra­tiva del vintè ani­ver­sari del museu Thys­sen-Bor­ne­misza. És la segona que orga­nitza la ins­ti­tució sobre l'obra de l'artista després de la dedi­cada als orígens del sim­bo­lisme el 2005.

Gau­guin y el viaje exótico ha esde­vin­gut un bon tast de la pin­tura de Koké (com l'ano­me­na­ven els habi­tants d'Hiva Oa, l'illa de les Mar­que­ses on va morir d'una sobre­dosi de mor­fina o, segons alguns inves­ti­ga­dors, enve­ri­nat pel maligne gen­darme Jean-Pierre Cla­ve­rie). En la mos­tra s'hi han pogut veure, entre d'altres, qua­tre de les teles més repre­sen­ta­ti­ves: Mata­moe (pai­satge amb galls din­dis), pro­ce­dent del Puixkin de Mos­cou; Dones de Tahití, del Museu d'Orsay; Dues tahi­ti­a­nes, del Metro­po­li­tan Museum of Art de Nova York, i la famosa Mata Mua (Hi havia una vegada...). L'expo­sició es va com­ple­men­tar amb relle­vants pin­tu­res dels expres­si­o­nis­tes ale­manys, com ara Ernst Ludwig Kirch­ner (1880-1938), que es varen ins­pi­rar en el pri­mi­ti­visme de Gau­guin.

Dit això, resulta anecdòtic que la mos­tra fos inau­gu­rada pel Borbó. Pocs saben que Gau­guin va sub­ver­tir con­tra la monar­quia espa­nyola con­trac­tat pel diri­gent repu­blicà Manuel Ruiz Zor­ri­lla (El Burgo de Osma, 1833-Bur­gos,1895), que fou minis­tre, pre­si­dent del govern i secre­tari del gene­ral Prim, exi­liat a París. L'artista acceptà ser agent secret i viatjà a Cata­lu­nya Nord (l'agost de 1883 i l'abril de 1884) per intro­duir Zor­ri­lla a Espa­nya en cas que tri­om­fes­sin les insur­rec­ci­ons mili­tars con­tra Alfons XII, entre les més notòries les de les caser­nes de la Seu d'Urgell i de Santa Coloma de Far­ners. En l'arti­cle ‘Gau­guin con­tra els Bor­bons' (Avui, 25-9-2003) vaig expli­car aque­lles frus­tra­des ope­ra­ci­ons sub­ver­si­ves de l'artista.

És també para­do­xal que Mata Mua, la joia de la corona de la col·lecció de la baro­nessa, sim­bo­litzi una de les espe­cu­la­ci­ons finan­ce­res més extra­or­dinàries del món de l'art. Pin­tada el 1892 a la platja de Maia­tea de Tahití en un moment d'abso­luta misèria econòmica i degra­dació moral de l'artista, va ser adqui­rida cap al 1910 pel col·lec­ci­o­nista rus Ivan Moro­sov per 500 francs a la sala d'Ambroise Vollard de París. El 1984 Hans Hein­rich Thys­sen-Bor­ne­misza i l'empre­sari bolivià Ante­nor Ortiz-Patiño, pro­pi­e­tari de mines d'estany, la com­pra­ren per 3,8 mili­ons de dòlars en una rocam­bo­lesca ope­ració amb els rus­sos. El 1989 el baró recomprà la pin­tura en una sub­hasta de la Sot­heby's per 24,4 mili­ons de dòlars.

En cap de les expo­si­ci­ons que s'han fet sobre Gau­guin als prin­ci­pals museus del món, i tam­poc en aquesta, s'ha par­lat del seu mece­nes, con­fi­dent i gran pin­tor que va ser Geor­ges-Daniel de Mon­freid (París, 1856-Cor­nellà de Con­flent, 1929) que, amb con­sen­ti­ment o no, res­tau­rava les pin­tu­res que li envi­ava Gau­guin i que arri­ba­ven mal­me­ses pel llarg viatge al seu taller de París o a la residència cas­tell de Saint-Clément, a Cor­nellà de Con­flent, al ves­sant del Canigó. Fins i tot va exe­cu­tar una còpia del mateix for­mat del Che­val blanc sub­has­tada a la Sot­heby's de Lon­dres el 1998. Daniel de Mon­freid tenia una gran for­mació acadèmica i reto­cava algu­nes figu­res d'indígenes nues per fer-les més comer­ci­als. Jo veig la pin­ze­llada de Mon­freid, per exem­ple, en la tela Dues tahi­ti­a­nes que s'ha reproduït a la por­tada del catàleg. Quan es faran radi­o­gra­fies i estu­dis pina­cològics per acla­rir, per exem­ple, les reto­ca­des amb blau de Prússia de Mon­freid?

Una dar­rera con­si­de­ració. Paloma Alarcó, l'efi­ci­ent comissària, ha decla­rat que con­si­dera Gau­guin un radi­cal polític, un “anti­sis­tema”, que va denun­ciar els estralls del colo­ni­a­lisme francès a la Polinèsia i que fugia d'una civi­lit­zació cor­rupta i con­ta­mi­nada. Hi estic d'acord, però no hi he vist, a l'expo­sició, cap referència al com­bat de l'artista con­tra els gen­dar­mes de les Mar­que­ses i a la seva defensa de la cul­tura dels pobles poli­ne­sis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.