La força de voluntat

Dis­sabte pas­sat vaig anar a l'Audi­tori de Girona. No pas per assis­tir a un con­cert, no. S'hi pre­sen­tava un lli­bre que és la història, l'aven­tura, d'una volun­tat. Pel títol, Apunta al 10, mai no ho diries, que fa referència al relat d'un somni fet rea­li­tat: córrer en el ral·li Dakar. Però quan l'autor, en Sisu Laga­res, ho explica, entens que és una manera de dir que aspi­ris a l'excel·lència, que apun­tis alt, ben alt, que siguis ambiciós en els teus objec­tius, que no t'arron­sis, perquè de límits i d'entre­bancs ja se n'encar­re­garà prou la vida, d'anar-te'n posant. Reco­nec que el lli­bre ja fa dies que el tinc a casa i que encara no l'he pogut començar a lle­gir. Però també és veri­tat que en tinc mol­tes ganes perquè sé que m'omplirà d'opti­misme. I ens fa molta falta. Sen­tint-lo com expli­cava entu­si­as­mat que, des de jove, ensor­rat sota les man­tes del llit de la seva habi­tació, som­ni­ava a través de les cròniques de ràdio que algun dia tra­ves­sa­ria les dunes del desert, t'ado­nes que més tard o més d'hora, si te'ls creus, els som­nis els aca­bes veient fets rea­li­tat. Però per a això cal haver con­reat pri­mer una sèrie de valors com la tena­ci­tat, l'esforç, la con­fiança i la humi­li­tat. Tots fan falta per tirar enda­vant pro­jec­tes i veure'ls créixer o accep­tar que no ani­ran a més, com a la vida mateixa. I en Sisu admet que això li ho va pro­por­ci­o­nar el desert. El desert és un miratge tot ell, en el seu con­junt. De fet, és un mirall que et posa a prova a tu mateix, les teves pors i angoi­xes, manies, debi­li­tats i for­ta­le­ses. Un home que conei­xia bé el desert, l'autor d'El petit príncep, Antoine de Saint-Exupéry, adme­tia que el que el fas­ci­nava del desert era que en el lloc més ines­pe­rat s'hi ama­gava un tre­sor, un pou d'aigua. I aquesta és la veri­ta­ble tro­ba­lla. Vull enten­dre que el Dakar va obli­gar en Sisu a bus­car el millor que tenia dins seu, allò que atre­so­rava i que pel que fos no havia emer­git a la superfície. Un cop a fora i havent-se demos­trat que era capaç d'acon­se­guir l'objec­tiu, ja tenia les eines per apun­tar tan alt com volgués. Ja els dic que no l'he lle­git encara, però m'hi vull cap­bus­sar perquè em pos­se­eixi allò que tot ho fa pos­si­ble: la força de volun­tat.