Burxant el matalàs

Els assalts vio­lents a cases aïlla­des han esde­vin­gut una pre­o­cu­pació pri­o­ritària als nos­tres ajun­ta­ments, gai­rebé tant com qua­drar els migrats pres­su­pos­tos. No hi ha poble que no pugui expli­car algun cas recent, ni veí que no tin­gui un cone­gut o un fami­liar que figuri a la llista de vícti­mes. Afor­tu­na­da­ment, els lla­dres que exhi­bei­xen espe­cial cru­el­tat i violència són una mino­ria entre l'exèrcit de rapi­nyai­res que només volen omplir el sarró, però els alcal­des ja no saben quina cara fer als veïns que recla­men segu­re­tat. N'hi ha tants, d'assalts, que ja ni tan sols sur­ten tots publi­cats als dia­ris. En un d'aquests que han pas­sat des­a­per­ce­buts, es veu que els assal­tants van regi­rar la casa apro­fi­tant que els amos havien sor­tit i fins i tot van esquinçar els mata­las­sos bus­cant diners ama­gats. La insolvència del sis­tema ban­cari va empènyer la gent a tor­nar a guar­dar els estal­vis sota un rajol. Els assalts els ani­ma­ran ara a tor­nar-los a posar al banc.