Els liquidadors

Tinc al davant el número 182 dels Qua­derns de Cris­ti­a­nisme i Justícia. L'autor: el jesuïta Víctor Codina. I el títol: Fa cin­quanta anys va haver-hi un con­cili… En reco­mano la lec­tura i sobre­tot ara que hi ha d'haver relleu de papa. Perquè el Con­cili Vaticà II, que va posar en marxa Joan XXIII, que molts con­si­de­ra­ven que seria un sim­ple papa de tran­sició, va obrir aires nous i espe­ran­ces de rege­ne­ració tant entre els catòlics com entre els cre­ients d'altres con­fes­si­ons reli­gi­o­ses i fins i tot entre els no cre­ients. El papa de l'aggi­or­na­mento, con­tra els pro­fe­tes de cala­mi­tats, que sem­pre renya­ven els fidels de bona fe, va sus­ci­tar “el diàleg amb el món modern, la reno­vació de la vida cris­ti­ana, l'ecu­me­nisme i el retorn a l'acció a favor de l'Església dels pobres”. Com explica Víctor Codina, doc­tor en teo­lo­gia, que era a Roma en temps del Vaticà II i que tre­ba­lla des del 1982 a Bolívia, on fa de pro­fes­sor a la Uni­ver­si­dad de Coc­ha­bamba i on coo­pera en el tre­ball pas­to­ral en bar­ris popu­lars. (Li devem un text lúcid i escrui­xi­dor sobre el jesuïta màrtir Lluís Espi­nal, cru­ci­fi­cat –sic– perquè denun­ci­ava els nego­cis bruts dels pode­ro­sos).

El con­cili va con­ti­nuar sota el coma­na­ment del papa Pau VI. Entre els can­vis bàsics d'ori­en­tació que va gene­rar el Vaticà II, els d'una Església tri­om­fa­lista, senyora i domi­na­dora, marc i mes­tra uni­ver­sal, com­pro­mesa amb el poder, arca de sal­vació… a una Església ser­vi­dora de tots, en espe­cial dels pobres, en diàleg amb les altres esglésies i amb les altres reli­gi­ons de la huma­ni­tat, una Església que creu en la comu­ni­tat més que no pas en el poder unívoca­ment dogmàtic.

El drama, per als cre­ients i per als que no en som, és que hi ha hagut dos papes, el polonès Wojtyla i l'ale­many Rat­zin­ger, que han acon­se­guit liqui­dar el con­cili, tor­nar a l'eixorc hivern gla­cial d'una Església recon­ver­tida en obs­ta­cle per a qui creu, i d'un seg­ment impor­tant de la huma­ni­tat, per a l'encon­tre amb el Déu de Jesús i dels pobres. L'abdi­cació de Benet XVI, ¿gene­rarà espe­rança i sen­tit en un món abo­cat a la mort… o enviarà l'Església a un defi­ni­tiu con­curs de cre­di­tors?