Dopatge

Ja sé que aquests dies el que es porta és par­lar d'espies, però com que fa dies que hi faig tombs, tinc ganes de par­lar-ne. Em refe­reixo al feno­men del dopatge, de les tram­pes en l'esport.

El dopatge se'ns pre­senta com un ele­ment que con­di­ci­ona deter­mi­nada igual­tat en la com­pe­tició, com un pacte tren­cat de l'espor­tista amb l'esport. Una mena de trampa. Dei­xant de banda lo bo o dolent pel cos que pot ser dopar-se, em pre­gunto per què l'esport es fixa en això i no pas en la resta de desi­gual­tats que hi ha en una com­pe­tició?

Els Jocs Olímpics són vis­tos com l'acció suprema d'igual­tat entre espor­tis­tes, el tem­ple imma­cu­lat de la com­pe­tició d'atleta a atleta. Quina igual­tat?!, la que no con­tem­pla el palau de vidre en que entrena un nen francès o anglès que, als set anys, ha estat selec­ci­o­nat per experts per tre­ba­llar en les millors con­di­ci­ons les seves facul­tats físiques. Amb els millors entre­na­dors, el millor equi­pa­ment, les con­di­ci­ons soci­als ade­qua­des que pre­ve­uen adap­tar l'esco­la­rit­zació a ser el gran atleta que glo­ri­fi­carà el país, amb el plat –abso­lu­ta­ment equi­li­brat– a taula a l'hora d'esmor­zar, dinar, bere­nar i sopar? Igual­tat amb qui? Amb aquell noi uru­guaià que durant el dia estu­dia, al ves­pre repar­teix piz­zes per pagar-se els estu­dis, i quan troba una estona es calça les bam­bes que pot per anar a córrer i així poder entre­nar-se? O el kenyà de 10 anys que manté la família, que corre perquè fuig dels depre­da­dors ani­mals o a vega­des humans? Que no sap el que és el plat a taula perquè en el millor dels casos no hi ha taula? I que segu­ra­ment cor­rerà des­calç o amb calçat fet amb rodes d'automòbil? Aquesta és la igual­tat amb què el comitè olímpic inter­na­ci­o­nal tracta un cop cada qua­tre anys els atle­tes que com­pe­ti­xen en uns Jocs Olímpics.

Tot fa olor d'hipo­cre­sia. I resulta que ens fixem en el dopatge? És com en tot, fum per tapar el que real­ment cal rege­ne­rar. I jo m'he fixat en l'esport perquè sem­bla que sigui un camp imma­cu­lat ple de mites. A veure si també el sac­se­gem una mica.