Sabotatge

L'any 1984, amb un prag­ma­tisme que fa basarda, Felipe González va decla­rar: “El ter­ro­rismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, pero el ver­da­dero peli­gro es el hecho dife­ren­cial catalán.” Sense gai­rebé cap excepció els esta­dis­tes espa­nyols sem­pre han pre­fe­rit abor­dar el cata­la­nisme com un perill, com un pro­blema, com una ano­ma­lia. D'aquesta manera s'ha evi­tat donar carta de natu­ra­lesa política als par­ti­cu­la­ris­mos naci­o­na­lis­tas i, en con­seqüència, s'ha afron­tat el cata­la­nisme amb mesu­res cor­rec­ci­o­nals: la pro­hi­bició, la presó, la per­se­cució, la tor­tura, l'exili o l'assas­si­nat. Després de diagnòstics com aquest de Felipe González, que reve­len més pre­o­cu­pació per l'exer­cici de la política que no pas pels assas­si­nats del ter­ro­risme, seria del gènere idi­ota creure que l'actual allau de pre­sump­tes cor­rup­ci­ons, espi­o­nat­ges i impu­ta­ci­ons que asso­ten l'esce­nari polític no es foca­lit­zarà pri­mor­di­al­ment sobre el procés sobi­ra­nista. Només cal mirar una mica enrere per ado­nar-se que el prin­ci­pal gruix del cata­la­nisme dels últims 30 anys ha estat difa­mat pels apa­rells para­po­li­ci­als, para­polítics, para­mediàtics i para­ju­di­ci­als de l'Estat: des de Jordi Pujol fins a Artur Mas.

No es tracta de dis­cul­par cap tipus de cor­rupció ins­ti­tu­ci­o­nal. No es tracta d'ocul­tar les ver­go­nyes sota cap ban­dera. Però tam­poc no es tracta d'obli­dar que els apa­rells espa­nyols de poder, com han fet sem­pre, apro­fi­ta­ran aquesta situ­ació degra­dant per tor­pe­di­nar el procés sobi­ra­nista. És pos­si­ble que no hi hagi des­fi­lada de tancs ni invasió mili­tar. Segur que els apa­rats de poder espa­nyol a hores d'ara ja han cal­cu­lat que aquest estat de caos els per­metrà adop­tar mesu­res res­tric­ti­ves excep­ci­o­nals en nom de la (seva) llei, lami­nar una mica més les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes i, per des­comp­tat, subrat­llar el mono­poli de l'acció política. Al cap­da­vall el poder espa­nyol sap que l'statu quo de l'uni­o­nisme, per més casos de cor­rupció que aflo­rin, mai no serà dis­cu­tit. En canvi, sí que ho serà el sobi­ra­nisme. Reforçats per pro­fes­si­o­nals de l'agi­tació i també per ama­teurs més o menys espon­so­rit­zats, els pro­pers mesos el sobi­ra­nisme serà bom­bar­de­jat des de tots els sec­tors: per una Justícia que ofe­reix dub­tes més que rao­na­bles, pels apa­rells d'Estat, per la (ultra)dreta, i també per una extrema esquerra men­ti­dera, per a qui el bla-bla-bla de l'inter­na­ci­o­na­lisme només ser­veix com a antídot del sobi­ra­nisme.