Més confiança en nosaltres

La guerra bruta mediàtica i ins­ti­tu­ci­o­nal con­tra el procés d'inde­pendència de Cata­lu­nya és tan intensa i sos­tin­guda que de vega­des ens arros­sega i acon­se­gueix el seu objec­tiu: dis­treure'ns i fer-nos per­dre con­fiança en les nos­tres for­ces i en la pos­si­bi­li­tat certa d'acon­se­guir el nos­tre objec­tiu.

Sor­to­sa­ment, també suc­ce­ei­xen esde­ve­ni­ments de gran mag­ni­tud —com la votació dels dipu­tats del PSC aquesta set­mana a Madrid, en con­tra de les ins­truc­ci­ons explícites del PSOE— que ens tor­nen a la rea­li­tat: la nos­tra força com a poble roman intacta, una força que en poc més de dos anys ha estat capaç de girar com un mitjó el pano­rama polític català i de girar 90 graus l'eix esquerra-dreta per fer-lo pivo­tar sobre l'eix sobi­ra­nisme-uni­o­nisme. Hom pot esta­blir una seqüència (arbitrària) que va de la con­sulta d'Arenys a la gran mani­fes­tació de l'11 de setem­bre del 2012 con­vo­cada per l'Assem­blea, pas­sant per la de rebuig a la sentència de l'Esta­tut i el reguit­zell de con­sul­tes popu­lars sobre la inde­pendència arreu del país.

Convé no per­dre de vista el que s'ha acon­se­guit. Hi ha una majo­ria sòlida a favor de la inde­pendència, expres­sada a les urnes. El prin­ci­pal par­tit polític del país en ter­mes de vots ha evo­lu­ci­o­nat el seus postu­lats ideològics cap al sobi­ra­nisme explícit, tot aban­do­nant el sano regi­o­na­lismo que tan bona impressió causà a Madrid d'ençà la Tran­sició.

Aquest mateix impuls social ha pro­vo­cat un altre fet d'una mag­ni­tud nota­ble: el vot dels dipu­tats del PSC a Madrid a favor del dret a deci­dir, en con­tra del que van votar els seus com­panys del PSOE. Convé no menys­te­nir la rellevància d'aquest fet. Mai havia succeït res sem­blant. Ni quan la LOAPA va trans­for­mar l'auto­no­mia en una broma de mal gust, ni quan el ribot d'Alfonso Guerra va con­ver­tir l'Esta­tut en un tebeo. Els dipu­tats cata­lans soci­a­lis­tes sem­pre havien empas­sat saliva i havien votat en clau espa­nyola.

El procés de Cata­lu­nya cap a la seva lli­ber­tat no tirarà enda­vant sense un cert grau de com­pli­ci­tat del soci­a­lisme català.

La força intacta d'una majo­ria sòlida del poble català segueix empe­nyent cap enda­vant, i no hi ha Navarro que s'hi pugui resis­tir.