El desastre de Bankia

L'escàndol de Bankia és l'escàndol de Caja Madrid. Amb el nom de Bankia han tapat el de la capi­tal de l'Estat. Caja Madrid va ser un dels emble­mes del PSOE, quan manava, i del PP després, en el que era una caixa d'estal­vis poli­tit­zada i mal ges­ti­o­nada. Mario Draghi, l'actual pre­si­dent del Banc Cen­tral Euro­peu, va dir que la crisi de Bankia és un exem­ple de com fer les coses de la pit­jor manera pos­si­ble. Els res­pon­sa­bles són tots els que hi inter­vin­gue­ren: els ges­tors de La Caixa, el Banc d'Espa­nya i el govern espa­nyol. El Banc d'Espa­nya empit­jorà la situ­ació de Caja Madrid en pro­moure la seva fusió amb la Ban­caixa valen­ci­ana, que era com creure que la suma de dos coi­xos dona­ria com a resul­tat una per­sona que camina bé.

El resum de Bankia és el següent: uns ajuts del sec­tor públic –nosal­tres, els con­tri­bu­ents– d'uns 23.500 mili­ons d'euros, uns 350.000 acci­o­nis­tes –una bona part dels quals són cli­ents que hi tenien els estal­vis– que han per­dut entre el 90% i el 99% de la seva inversió, i trenta-tres impu­tats davant de l'Audi­en­cia Naci­o­nal. Entre aquests n'hi ha 15 del PP, 5 del PSOE, 1 d'Izqui­erda Unida i 2 del sin­di­cat Comis­si­ons Obre­res. La per­sona encar­re­gada de sal­var Bankia és José Igna­cio Goi­ri­gol­zarri, un exe­cu­tiu que havia estat con­se­ller dele­gat del BBVA i que va ser des­tituït el 2009 pel pre­si­dent, Fran­cisco González, amb una pensió anual de tres mili­ons d'euros. Goi­ri­gol­zarri va ser l'únic direc­tiu basc que va que­dar al BBVA després que González –amic per­so­nal de José María Aznar– deca­pités la bur­ge­sia tra­di­ci­o­nal del barri de Neguri –el Pedral­bes de Bil­bao–, que sem­pre havia manat al Banco de Bil­bao i al Banco de Viz­caya. La poli­tit­zació és màxima. Bankia integrà el que va ser la Caixa Laie­tana, un gran error dels ges­tors mata­ro­nins. L'audi­tor de Bankia és un ciu­tadà espa­nyol, que repre­senta una de les grans empre­ses ame­ri­ca­nes de l'audi­to­ria –Deloitte.

En com­parèixer fa uns dies davant de l'Audiència com a tes­ti­moni en la causa penal oberta con­tra els antics direc­tius, va dir que hi havia dub­tes rao­na­bles sobre la via­bi­li­tat del banc. Si no fos via­ble s'hau­ria d'anar a la liqui­dació orde­nada, venent els actius i les ofi­ci­nes, amb el per­so­nal inclòs, sem­pre que fos pos­si­ble. Però dubto que el govern espa­nyol esti­gui dis­po­sat a fer-ho amb la que era la joia de la corona dels polítics de la Comu­ni­tat de Madrid, que els va ser­vir per con­tro­lar la com­pa­nyia d'avi­ació Ibe­ria i per pagar els fit­xat­ges de Cris­ti­ano Ronaldo, Ben­zema i Kaká per part del Real Madrid.

Però la sobi­ra­nia espa­nyola és limi­tada en temes finan­cers. L'estat depèn del finançament exte­rior i el govern euro­peu de Brus­sel·les no està per romanços. Si creu que Bankia no és via­ble, impo­sarà la seva liqui­dació. Veu­rem qui mana! Vol­dria des­ta­car en tot cas el fracàs d'un model de Madrid creat pels polítics madri­lenys i al seu ser­vei.

Hi ha més escàndols a Madrid que a Cata­lu­nya, però allí tenen més mit­jans per a tapar-los.