Dones

Avui, aquest arti­cle hau­ria de publi­car-se acom­pa­nyat d'una foto. O d'unes quan­tes. D'aque­lles ins­tantànies que han pas­sat a la història gràcies a artis­tes que van ser com­pro­me­sos, com Dorot­hea Lange o Walker Evans, i que van retra­tar l'aspra rea­li­tat que els envol­tava, que van anar a cer­car-la, que no van dei­xar de trans­me­tre, en el si del dolor i la pre­ca­ri­e­tat, una espurna de veri­tat i de bellesa. Avui, en aquest arti­cle, hau­rien de par­lar la mare i els fills de la Família en el com­tat de Tulare, dig­nes a pesar de tots els entre­bancs, o aque­lla altra mare, intensa en la mirada, des­pro­te­gida Migrant mot­her de Lange, pro­ta­go­nista d'una de les sèries més impres­si­o­nants del segle XX. La mare de Nipomo, a Califòrnia, que l'any 1936 va ofe­rir un ros­tre a la Depressió, a través d'un seguit d'imat­ges, alguna de les quals són ara ico­nes d'aquells temps amargs. Em quedo amb aque­lla en la qual es palpa la galta amb la mà men­tre mira un futur que no pre­sa­gia res de bo, amb els dos fills grans que s'ama­guen rere les seves espat­lles encara pro­tec­to­res i amb un de petit, que encara mama, a la falda. No hi ha res que expli­qui millor aquest estat d'incer­tesa i que ens informi amb més vera­ci­tat de la tris­tor que la mirada d'aquesta dona sense nom. I, tot i això, en els seus ulls fos­cos, hi bri­lla encara una espurna de dies més ama­bles, amb modes­tes como­di­tats, en lluita con­tra l'adver­si­tat.

També hi ha bellesa pro­funda, allu­nyada dels cànons, en el posat altiu i poderós, i alhora distès, en un des­cans de la feina, d'unes tre­ba­lla­do­res d'una fila­tura ame­ri­cana que bé podrien ser les dones que van morir cre­ma­des, avui fa cent cinc anys, a la Cot­ton Tex­tile Fac­tory de Nova York. L'atrac­tiu d'aques­tes dones és en el davan­tal brut de tan­tes hores al teler, en el seu cos ama­gat sota els ves­tits de tre­ball, però, sobre­tot, en la sere­nor oceànica del fons dels ulls. Rep­ten la càmera i es men­gen la nos­tra mirada històrica amb una vita­li­tat que no s'esva­eix. Amb ells, per elles, un home­natge a totes les dones que avui llui­ten i es rebel·len con­tra la mes­qui­nesa i l'oblit. Sal de la terra, que no defa­llei­xen, dones, cui­rassa endol­cida per una mirada fèrtil.