‘Fracking': regressió energètica

Trenta anys després de la mobi­lit­zació i victòria final con­tra la mine­ria de l'urani a la Cata­lu­nya Vella, les mul­ti­na­ci­o­nals addic­tes als recur­sos fòssils tor­nen a la càrrega. L'Estat espa­nyol ens va sor­pren­dre aquell hivern de 1975 publi­cant al BOE 777.330 hectàrees del ter­ri­tori com a reserva per a pros­pec­ci­ons de mine­rals radi­o­ac­tius (vegeu Cata­lu­nya sota el perill de l'urani, O. Cabré, P. Car­bo­nell, J. Puig i S. Vila­nova, Edi­ci­ons 62, 1981). La ins­cripció va començar a la zona volcànica d'Olot i con­tinuà a Cen­te­lles, Calaf, Ter­rassa i Santa Coloma de Far­ners, entre d'altres. Dar­rere l'ope­ració hi havia els mili­tars de la Junta de Energía Nuclear i dos con­sor­cis inter­na­ci­o­nals con­tro­lats per la Chev­ron Resour­ces i l'Exxon Mine­ral Spain. La reacció va ser ràpida: cre­ació de la Coor­di­na­dora d'Ajun­ta­ments per una Moratòria Nuclear (Camon), equips científics de con­train­for­mació, mani­fes­ta­ci­ons i acció directa. L'extensió del movi­ment popu­lar antiu­rani va fer que el juny de 1981 les mul­ti­na­ci­o­nals ian­quis aban­do­nes­sin les pros­pec­ci­ons.

Ara, de nou, es repe­teix l'agressió ter­ri­to­rial sobre la Cata­lu­nya Vella en forma de pros­pec­ci­ons a la recerca de gas i petroli en tres grans àrees: una al vol­tant d'Osona (bate­jada com a pro­jecte Leo­nardo), una segona a les comar­ques llei­da­ta­nes de la Segarra i la Noguera (pro­jecte Darwin) i la ter­cera al Ripollès i la Gar­rotxa. En aquesta ocasió les cor­po­ra­ci­ons bene­fi­ci­a­des són la cana­denca R2 Sys­te­mes (i la seva filial Mon­tero Energy) i la britànica Teredo Oils. El pri­mer permís de la direcció gene­ral d'Ener­gia i Mines de la Gene­ra­li­tat s'ha fet al muni­cipi gar­rotxí de Riu­daura (ja en peu de guerra).

Amb la mateixa tena­ci­tat que va sor­gir la Camon s'ha orga­nit­zat una coor­di­na­dora d'ajun­ta­ments afec­tats i s'ha cons­tituït la Pla­ta­forma Anti­fracking de Cata­lu­nya. Acla­rim-ho: el fracking (frac­tura hidràulica) és una tec­no­lo­gia dura i con­ta­mi­nant basada en l'extracció de gas i petroli a 2.000 metres sota terra (les reser­ves estan incrus­ta­des en els estrats de pis­sarra) i el seu mètode és mit­jançant explo­si­ons con­tro­la­des, injec­ci­ons d'aigua i com­pos­tos químics que frag­men­ten la roca dura i alli­be­ren els recur­sos fòssils que con­te­nen. El fracking és en rea­li­tat una regressió energètica res­pecte al model que hau­ria de fre­nar el canvi climàtic i posar fi a la nos­tra dependència exte­rior.

Aquesta entrega del nos­tre subsòl a empre­ses selec­ci­o­na­des pel govern Rajoy, amb la com­pli­ci­tat tàcita de CiU, es pro­du­eix al mateix temps que, para­do­xal­ment, s'aprovà al Par­la­ment la decla­ració de sobi­ra­nia. El fracking és un frau a la nos­tra futura inde­pendència energètica. Aquesta tec­no­lo­gia, denun­ci­ada per orga­nis­mes científics inde­pen­dents, com la Union of Con­cer­ned Sci­en­tist, pels perills ecològics que com­porta (con­ta­mi­nació dels aqüífers, emis­si­ons can­cerígenes i risc de micro­sis­mes) hau­ria d'obli­gar els nos­tres polítics a exi­gir l'apli­cació del prin­cipi de pre­caució (arti­cle 191 de la UE).

Durant la dar­rera dècada, els con­su­mi­dors elèctrics cata­lans hem apor­tat 2.000 mili­ons d'euros per a inver­si­ons solars i eòliques que s'han rea­lit­zat en altres auto­no­mies i que no han rever­tit a la nos­tra estruc­tura energètica. Els dife­rents governs auto­no­mis­tes de la Gene­ra­li­tat ens han con­ti­nuat hipo­te­cant a l'urani, el gas i el petroli. El fracking és una con­seqüència d'aquest model que ens allu­nya cada cop més de l'auto­su­ficiència i mar­gina les reno­va­bles.

Esti­guin segurs, però, els nos­tres hono­ra­bles gover­nants, que aquesta nova bata­lla la tor­na­ran a per­dre els moderns espo­li­a­dors. Aquests ver­sos que for­men part de la poe­sia Democràcia i urani, escrita per Joan Oli­ver/Pere Quart a Tara­dell el setem­bre de 1979, es poden apli­car també avui al fracking: “No per­me­teu que fur­guin les entra­nyes

de les nos­tres pla­nu­res i mun­ta­nyes,

tot envol­tant-nos de mor­tals perills!

Fora i ben lluny aques­tes gents estra­nyes!

Per la vida de tots! Pels nos­tres fills!”