Gràcies, Alícia!

He per­dut la con­fiança en el sis­tema de preins­cripció esco­lar, ja que les zones no són homogènies i algu­nes, com la meva, té un dèficit clar d'esco­les. Vaja, que duré el nen on em doni la gana. I no reci­claré més. No estic d'acord que les grans mar­ques, les que més embol­calls pro­du­ei­xen, no paguin part de l'impost que em toca pagar a mi. A par­tir d'ara abo­caré tota la brossa al con­te­ni­dor de resta... o al mig del car­rer! Ah, i la meva con­fiança en la gestió dels meus impos­tos que fa l'Estat espa­nyol ha arri­bat al límit! No entenc per què hem de com­prar tancs i avi­ons mili­tars, no entenc per què hem de fer quilòmetres i quilòmetres de trens d'alta velo­ci­tat que no usa ningú... A par­tir d'ara pagaré els impos­tos a Cata­lu­nya. Gràcies, Alícia Sánchez-Camacho per fer-me obrir els ulls!