naps i cops
Gust
En Mark és un nen quan la família, de tradició jueva, se'n va de la Unió Soviètica al Canadà. En George és nascut a la reserva índia de Spokane, d'on el trasplanten cap a Seattle. Un és el protagonista de Nataixa i altres històries, de David Bezmozgis; l'altre, de Danses de guerra, de Sherman Alexie. El primer llibre és del 2004. El segon, del 2009. Tots dos contenen relats d'estils completament diferents. Tots dos són àlter egos d'autors que s'acaren i que ficcionen la pròpia tradició, amb una punta d'ironia i distància agredolça. Sols en Mark i en George poden veure i entendre els dos mons –o més– que xoquen. Dos llibres excel·lents que ja poden anar anotant abans de l'allau mediàtica (o precuinada), que puja forta per aquest Sant Jordi.
Aquests dos llibres es van donar la mà amb alegria en una presentació recent. L'un té gust de l'altre i a l'inrevés. Va ser un acte curiosíssim a la llibreria Alibri de Barcelona, on una editora de Labreu Edicions, un de 1984 i el traductor de Bezmozgis, Ferran Ràfols, es van posar a jugar al joc de les semblances. Un joc fascinant. Sí, increïblement passen coses, hi ha llibreries, llibreters, traductors i autors que sacsegen un pati viu, malgrat que alguns volen veure'l somort, per inèrcia, per repetir, per reiterar, perquè és fàcil, perquè la catàstrofe sempre és més directa de dibuixar que la complexitat...Via mèdium editorial, Bezmozgis i Alexie dialogaven de la generació dels pares, la relació contradictòria amb l'herència cultural i el nou hàbitat, la tendència loser, la hipocresia adulta, la boxa (recoi, un altre cop la boxa), els avis, el classisme... Passen coses tan extraordinàries com que sentis parlar en Bezmozgis amb l'Alexie, i que un bon dia t'aturis i et preguntis per què estens la roba així (algunes peces mai a primera fila) repetint inconscientment una tradició subterrània. “És valentia de les editorials publicar uns autors que no són tan obvis, que ningú els espera”, recordava Ràfols. La valentia mereix valentia.@aballbona
