Per delegació

Fa més de trenta anys que hi ha democràcia i la política encara no ha esta­blert unes regles comu­nes pel que fa als dipu­tats que són impu­tats pels tri­bu­nals. S'ha d'espe­rar molt de temps perquè la justícia faci justícia, i sem­pre es troba llarg saber quina és la mag­ni­tud del delicte.

Hi ha opi­ni­ons diver­ses sobre allò que s'ha de fer quan un tri­bu­nal imputa un polític, i tot ple­gat està gene­ra­lit­zant els dub­tes damunt l'ano­me­nada classe política.

Lluny d'allò que diuen les lleis, n'hi ha que opi­nen que un impu­tat ha d'estar fora dels hemi­ci­cles par­la­men­ta­ris, men­tre que altres opi­nen que ha de man­te­nir el seu escó per no adme­tre abans d'hora que és cul­pa­ble.

En aquest ter­reny hi ha dis­crepàncies, i la tendència fàcil es mirar el veí, a qui sem­pre li va pit­jor. A Cata­lu­nya hi ha qua­tre impu­tats. Doncs, ves per on, en el par­la­ment valencià tenen el 10% de la cam­bra impu­tada, li con­testa un dipu­tat català a un altre de valencià. Tots dos coin­ci­dei­xen que encara estan pit­jor a l' Assem­blea de Madrid, ja que, durant uns mesos, el seu pre­si­dent va estar impu­tat.

Els jut­ges tenen més clar el paper de l'impu­tat que no pas els polítics, i això vol dir que s'haurà d'acla­rir aviat el futur d'un impu­tat a la vida política. De moment, tot es regeix per la pre­sumpció d'innocència. Un gran valor de la huma­ni­tat que sovint genera sos­pi­tes que es fan ser­vir segons gira el vent.

Política­ment, allò que fa lleig és que un impu­tat dele­gui les seves fun­ci­ons. La justícia no té calen­dari i, per tant, es fa difícil de saber fins quan s'allar­garà la dele­gació de fun­ci­ons.

Ara mateix, a la política li calen per­so­nes amb auto­ri­tat sufi­ci­ent, i no per dele­gació, per diri­gir la tasca que tenen encar­re­gada.

Un símil fut­bolístic que no té res a veure amb la política: al Barça, Jordi Roura és entre­na­dor per dele­gació, i aquesta cate­go­ria el fa sor­tir al ter­reny de joc amb xan­dall (ves­tu­ari del segon entre­na­dor) i fa que deixi buit el lloc a la ban­queta de l'entre­na­dor titu­lar, Tito Vila­nova, en espera que es recu­peri. Roura ha de tre­ba­llar per dele­gació. Un fet que honora i huma­nitza el Barça, que espera que el seu entre­na­dor es posi bo. Però l'afició vol veure un entre­na­dor que tin­gui tota l'auto­ri­tat, que orga­nitzi i mani sense haver d'estar pen­dent dels altres. El mateix passa en política. La res­pec­tiva parròquia vol veure al cap­da­vant del pro­jecte una per­sona auto­rit­zada que mani. No s'admet que ho faci per dele­gació.

Temps enrere, i per cir­cumstàncies dife­rents a les actu­als, CDC va tenir un secre­tari gene­ral del par­tit per dele­gació: Miquel Roca. Una ano­ma­lia que el propi par­tit va cor­re­gir.