Opinió

Xocolata espessa

Diàleg i fermesa

La reunió del Con­sell de Política Fis­cal i Finan­cera de dijous pas­sat va ser una altra mos­tra de fins a quin punt l'auto­go­vern és una ficció. Certa premsa mani­fes­tava ahir la seva satis­facció per la volun­tat mani­fes­tada pel minis­tre Mon­toro de fle­xi­bi­lit­zar el sos­tre de dèficit de les comu­ni­tats si la Unió Euro­pea fa el mateix amb Espa­nya. Patètic. Cata­lu­nya és una minyona que demana als senyors que la dei­xin tor­nar una estona més tard els dijous. No pin­tem res, no deci­dim res. Com a molt, podem pido­lar als amos una mica de fle­xi­bi­li­tat per tor­nar a casa una hora més tard cada dijous.

Paral·lela­ment, hi ha una certa pressió mediàtica impul­sada per les elits que resis­tei­xen el canvi que empeny des de la base de la piràmide, en el sen­tit de situar el procés sobi­ra­nista en el ter­reny del diàleg entre Bar­ce­lona i Madrid. Evi­dent­ment, el diàleg ha de pre­si­dir cada pas del procés ine­xo­ra­ble cap a la inde­pendència. El suport i reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nals ani­ran lli­gats al fet d'haver esgo­tat totes les vies de diàleg. Tot i això, cal tenir molt clar quins aspec­tes són renun­ci­a­bles, quins es poden poster­gar o modi­fi­car i quins són inne­go­ci­a­bles. I, sobre­tot, tenir clar quin esce­nari ens espera si mar­xem i quin esce­nari ens espera si ens que­dem a Espa­nya.

Els acadèmics del Col·lec­tiu Wil­son van dei­xar-ho clar com l'aigua al Cer­cle d'Eco­no­mia —una enti­tat que fins fa no gaire encara era el Círculo— davant la cara de pòquer de mem­bres de la casta gover­nant, com ara Josep Piqué o Sal­va­dor Ale­many. Un nou estat català ens cos­ta­ria uns 400 euros cada any per habi­tant. Roman­dre a Espa­nya ens costa més de 2.000 euros per any i per habi­tant. La inde­pendència sig­ni­fi­ca­ria la des­a­pa­rició automàtica de totes les reta­lla­des, i encara hi hau­ria marge per aug­men­tar les inver­si­ons en edu­cació —per exem­ple— i sal­tar del lloc 29è al 6è en el rànquing euro­peu, i encara ens res­ta­ria marge per abai­xar els impos­tos i així reac­ti­var l'eco­no­mia pro­duc­tiva.

Diàleg sí, però amb la fer­mesa de la raó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.