Més llum, sisplau!

Expli­quen que, poc abans de morir, Goethe exclamà: “llum!, més llum!”. Era tot el que volia. I és tot el que jo mateix espero, de la cele­bració d'aquesta nit: “Llum, més llum!” La vet­lla pas­qual és això: cele­brem que Crist és, defi­ni­ti­va­ment, la nos­tra llum, la llum del món. La llum no té pàtria. Entra en el cor de les per­so­nes sense tru­car a la porta. Li basta una petita escletxa. Jesús (escrigué Clau­del) entra sem­pre, per tan­ca­des que esti­guin les por­tes. Pre­ci­sa­ment perquè és llum. Aquesta nit, en totes les parròquies del món es pro­cla­marà la mateixa veri­tat: Lumen Christi! Costa de creure que aquesta veri­tat no sigui sufi­ci­ent per il·lumi­nar la vida del cre­ient i la del no cre­ient. La llum de Crist no té preu, és gràcia. És a l'abast de qual­se­vol per­sona. Per què, doncs, no arriba a tot­hom? Només pot ser per una raó: perquè ha sigut segres­tada. Aquest és el pecat de les reli­gi­ons. Aquí no dis­poso d'espai per par­lar de totes. Em limi­taré a par­lar de la nos­tra. La fe catòlica ha per­dut de vista l'evan­geli. El pre­dica però no el viu. Evan­ge­litza els altres, però no es con­ver­teix a l'evan­geli. A l'evan­geli hi tro­bem tota la llum que un cristià neces­sita. Però aquesta llum ha sigut enter­rada per una allau d'encícli­ques papals i pel magis­teri eclesiàstic. Aquest magis­teri ha con­dem­nat més que no ha sal­vat. Són ense­nya­ments que, o bé desem­bo­quen en el dogma, o bé pro­ve­nen del dogma. I a l'evan­geli tot el que hi ha són con­sells. Hem fet de la religió salvífica la religió de la culpa. Con­fo­nem el bé amb la veri­tat, el deure el con­ver­tim en llei i la vir­tut en sub­missió. Bos­suet ho va resu­mir amb una sola frase: “Tot el bé ve de Déu i tot el mal, de nosal­tres.” La religió, a par­tir d'aquí, esdevé la ver­go­nya de l'espe­rit: mea culpa, mea máxima culpa. Això no vol dir que no tin­gui accep­tació. La gent pre­fe­rirà sem­pre una vir­tut sub­misa a una manca abso­luta de vir­tut. I sem­pre pre­fe­rirà esti­mar Déu que no esti­mar res o que esti­mar-se a si mateix. Però amb això no n'hi ha prou per ser, com volia Jesús, la llum del món. La vet­lla pas­qual arriba per aju­dar-nos a ser llum. Tot el que hi ha de ver­ta­der en la religió és la san­te­dat. I la san­te­dat, per si sola, és llum. I la llum és ale­gria. Un sant trist és un trist sant. Més llum, sis­plau!