Opinió

Cultura d'estat i nació pròpia

El problema és que determinats estats hagin de tenir una sola nació

Els avan­tat­ges de tenir un estat inde­pen­dent en ter­mes cul­tu­rals són tan evi­dents, i fa tant de temps que els tenim al cap, que segu­ra­ment no cal dedi­car-hi un arti­cle. Amb una frase n'hi hau­ria prou: dis­po­ni­bi­li­tat dels recur­sos, capa­ci­tat nor­ma­tiva i tenir veu a la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal. Aquesta és una qüestió que té clar el cata­la­nisme des de prin­ci­pis del segle XX, no només per qüesti­ons de freda eficiència sinó perquè tota nació ten­deix de forma natu­ral a aspi­rar a la màxima sobi­ra­nia. Per això el pro­blema no és que hi hagi estats: el pro­blema és que hi hagi estats arti­fi­ci­als. El pro­blema no és que cada nació tin­gui un estat: el pro­blema és que deter­mi­nats estats hagin de tenir una sola nació. El pro­blema no és que Espa­nya no sigui fede­ral: el pro­blema és que Cata­lu­nya és una nació, i que és una nació de les grans, i que per tant un estat sim­ple­ment fede­ral no resoldrà mai la seva natu­ra­lesa.

La nos­tra cul­tura d'estat no comença pas ara: no pel fet d'haver enge­gat un procés d'auto­de­ter­mi­nació vol dir que fins ara no haguem tin­gut cul­tura d'estat. Pen­sar o escriure això, com s'ha fet sovint, és insul­tar la cul­tura d'estat de Prat de la Riba, de Macià o de Pujol, per posar només alguns exem­ples. El que passa és que hem admi­nis­trat aquesta cul­tura d'estat amb els bocins d'estat que anàvem obte­nint, pro­gres­si­va­ment: que des del punt de vista cul­tu­ral que avui no tin­guem un sis­tema de finançament just, o que no tin­guem dret a legis­lar sobre l'IVA, o que no tin­guem veu als orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals, no res­pon a cap man­cança de sen­tit d'estat: res­pon a una man­cança d'estat. És de veri­ta­ble síndrome d'Esto­colm, o de veri­ta­ble mala fe (per no dir una paraula més grossa), atri­buir els nos­tres dèficits a una baixa cul­tura d'estat propi: hem tin­gut millors esta­dis­tes que Espa­nya sen­cera en tota la seva història.

Els homes d'estat dedi­quen una frase a som­niar el que podria ser, i una legis­la­tura sen­cera a tre­ba­llar amb les eines de què dis­po­sen. Cata­lu­nya ges­ti­ona impos­tos pro­pis? Alguns de trans­fe­rits, sí. Es pot con­si­de­rar la pos­si­bi­li­tat de legis­lar sobre el mece­natge cul­tu­ral dins del tram autonòmic d'alguns impos­tos, o amb una part de la fis­ca­li­tat dels ens locals? Es podria com a mínim con­si­de­rar i estu­diar, però a vega­des pre­fe­rim par­lar de l'estat que encara no tenim (i que merei­xe­rem). Crear estruc­tu­res d'estat és això, és el que es va fer al seu dia amb TV3 o amb els Mos­sos d'Esqua­dra: tre­ba­llar amb allò que es té, i el que es té és una nació pode­rosíssima. Es pot fer ser­vir la reno­vada política de diplomàcia cata­lana per a crear ante­nes cul­tu­rals en diver­sos orga­nis­mes o ens de caràcter inter­na­ci­o­nal? Sí. Es pot pro­var de tro­bar (i implan­tar) alter­na­ti­ves legals per a “tram­pe­jar” l'abo­mi­na­ble IVA cul­tu­ral d'avui? Sí. Es pot orga­nit­zar un sis­tema de pro­tecció i gestió de la pro­pi­e­tat intel·lec­tual autòcton, amb les eines de què dis­po­sem? Sí. Es pot legis­lar de forma més deci­dida en favor del català a les pan­ta­lles de cinema? Sí. Es pot vin­cu­lar més el nos­tre poten­cial cre­a­tiu a la recerca, el desen­vo­lu­pa­ment i el conei­xe­ment, que és l'aposta estratègica de futur de tot el país? Sí.

Quan es coneix i es posa en valor el que som, que bàsica­ment és una rea­li­tat cul­tu­ral, la necessària eficiència amb els recur­sos pot com­bi­nar-se amb la també impres­cin­di­ble eficàcia en els resul­tats. De la mateixa manera que es poden fer totes les ini­ci­a­ti­ves esmen­ta­des, els pri­mers cata­la­nis­tes eren capaços d'impul­sar el moder­nisme i el nou­cen­tisme sense ni un cèntim públic, de crear una xarxa de bibli­o­te­ques única i coor­di­nada, de fun­dar esco­les i acadèmies i museus i ins­ti­tuts, d'aglu­ti­nar més sen­si­bi­li­tats que ges­to­ries, de fer assem­blees polítiques als palaus cul­tu­rals més moderns, d'inter­pre­tar anhels i d'implan­tar, sobre­tot, la sen­sació gene­ral que podíem ser un país gran. Sense estat encara, però gran. Immens. I ho van fer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.