Opinió

Nord i sud

Els pobles mariners són més comercials
i tenen més cultura que els d'interior

No sé si són sig­nes del temps, però aquesta set­mana pas­sada han coin­ci­dit dos fets que tenen un deno­mi­na­dor comú. Per una part, un arti­cle de The Eco­no­mist sobre l'amar­gor crei­xent dels països nòrdics –i en aquest cas Finlàndia– amb relació als medi­ter­ra­nis –i en aquest cas Xipre–. Per una altra, un bon amic que ha pas­sat la Set­mana Santa vol­tant per les Espa­nyes i ha tor­nat hor­ro­rit­zat al veure el mal­ba­ra­ta­ment d'algu­nes inver­si­ons públi­ques, els TGV sense pas­sat­gers, les auto­pis­tes sense peatge i sense cot­xes, ini­ma­gi­na­bles a Cata­lu­nya. El nord i el sud són rela­tius. El que els nòrdics diuen dels medi­ter­ra­nis, ho hem dit sovint els cata­lans dels anda­lu­sos, i els mila­ne­sos dels sici­li­ans. I el govern de la Sra. Merkel també, si no can­tant ho diu xiu­lant. Hi ha qui diu que és un pro­blema de tem­pe­ra­tura, que als països on fa fred, la gent té tendència a que­dar-se a casa i a tre­ba­llar, men­tre que els medi­ter­ra­nis ens pas­sem la vida a l'aire lliure, sense fer res. Poden tenir una mica de raó, ja que el sol de l'actual pri­ma­vera con­vida a sor­tir. No tinc una res­posta clara, que deixo als sociòlegs amb conei­xe­ments de geo­gra­fia humana, però em ser­veix per a fer alguns comen­ta­ris sobre comerç i cul­tura.

La cul­tura ha estat sem­pre estre­ta­ment lli­gada a les rela­ci­ons comer­ci­als. Per dir-ho d'una altra manera: un país aïllat tindrà una cul­tura pobra. El comerç mou per­so­nes, mer­ca­de­ries i conei­xe­ments. Tots tenim alguna cosa que l'altre no té i és bo inter­can­viar. Des d'aquest punt de vista, els pobles mari­ners són més comer­ci­als i tenen més cul­tura que els de l'inte­rior, ja que tant en l'època dels feni­cis com a l'actu­a­li­tat, el camí del mar és el que surt a més bon preu.

L'imperi Britànic va ser el pri­mer del món, gràcies a les seves habi­li­tats mari­ne­res i el comerç amb elles rea­lit­zat. El comerç segueix la ban­dera, diuen en anglès. O el pre­ce­deix.

El pro­blema cul­tu­ral de l'inte­rior dels con­ti­nents ha anat des­a­pa­rei­xent gràcies a l'avi­ació. Madrid va ser la capi­tal euro­pea més mal comu­ni­cada –i això es va notar molt nega­ti­va­ment–, fins que van poder dir allò de “de Madrid al cielo” i enlai­rar-se. A Cata­lu­nya, hi ha una vida cul­tu­ral més fàcil al Maresme que al Pallars Jussà; i que em per­do­nin els savis palla­re­sos. Però Grècia és un país mari­ner i comer­cial i hi passa el que hi passa. El seu nivell cul­tu­ral alt cor­res­pon als temps clàssics. Els grecs van desem­bar­car a Empúries amb l'objec­tiu de com­prar i ven­dre, comer­ciar. Per què hi ha tan­tes excep­ci­ons a la regla? Suposo que ja ens toca­ria par­lar d'història, d'eco­no­mia i d'estruc­tura social. Alguns anda­lu­sos estan pagant encara la llarga etapa dels señori­tos i l'absència d'una classe mit­jana fins fa ben poc? No ho sé i ja he avançat que no dona­ria res­pos­tes, sinó idees.

The Eco­no­mist acaba el seu arti­cle dema­nant una autèntica unió bancària a la zona euro, Finlàndia inclosa. M'hi apunto.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.