Vint anys de variant

Fa poc, tal com va recor­dar aquest diari, es varen com­plir els vint anys de la inau­gu­ració de la vari­ant de l'N-II per Sant Daniel, una obra impor­tant per a la ciu­tat de Girona que en el seu moment va ori­gi­nar una gran polèmica, un intens debat i una mul­ti­tu­dinària mani­fes­tació pels car­rers de la ciu­tat. Era sens dubte un tema molt sen­si­ble ja que el pro­jecte ini­cial feia pas­sar la car­re­tera pel mig de la vall, però després d'una llarga i com­pli­cada nego­ci­ació es va acon­se­guir que la vari­ant no mal­metés la vall sinó que passés per dalt mal­grat que aquest canvi de pro­jecte repre­sentés incre­men­tar per tres el seu cost ini­cial. N'hi havia que defen­sa­ven que el trànsit s'havia de des­viar per l'auto­pista, però el Minis­teri s'hi oposà fron­tal­ment i, per tant, només hi havia l'opció d'accep­tar la vari­ant per l'est o man­te­nir el pas de l'N-II per la car­re­tera Bar­ce­lona. En aquell temps hi hagué argu­men­ta­ci­ons eco­lo­gis­tes cer­ta­ment sur­re­a­lis­tes que defen­sa­ven man­te­nir la cir­cu­lació de cot­xes i cami­ons pel cen­tre de la ciu­tat abans que mal­me­nar l'espai natu­ral de la vall, tot i que també s'ha de dir que la majo­ria eren veïns de la pròpia vall i no pas del cen­tre de Girona. Final­ment, entre el Minis­teri de Foment i Aber­tis han acor­dat ampliar els car­rils de l'auto­pista perquè ope­rin com una mena de vari­ant de la ciu­tat i això ja ha ori­gi­nat comen­ta­ris recor­dant que aquesta era l'alter­na­tiva a la vari­ant que alguns pro­po­sa­ven. El pro­blema, però, era que vint anys enrere el trànsit pas­sava per la car­re­tera Bar­ce­lona i era urgent bus­car una solució de manera imme­di­ata. Fran­ca­ment, no em puc ni ima­gi­nar pas­sar tots aquests anys man­te­nint el pas de l'N-II pel cen­tre de Girona i, per tant, trobo que, ate­ses les cir­cumstàncies del moment, l'opció de la vari­ant per l'est pot­ser no era bona però era l'única pos­si­ble. En tot cas, si alguna pega va tenir la nova car­re­tera és que va néixer petita, d'un sol car­ril de cir­cu­lació per banda i, per tant, peri­llosa. S'han produït acci­dents per culpa de la seva estre­tor i tra­jecte, la qual cosa em fa pen­sar que fóra millor haver-la con­ver­tit ja des del pri­mer moment en auto­via, tal com ara s'està fent (o s'intenta fer des de fa massa temps) en d'altres trams de l'N-II per així donar-li con­tinuïtat. Però és clar, pas­sats vint anys és més fàcil veure les coses i pla­ni­fi­car solu­ci­ons que ja no són pos­si­bles. El més difícil és pren­dre deci­si­ons pen­sant en un tot i no pas en una part i ara, amb la pers­pec­tiva del temps, és de justícia rei­vin­di­car la bon­dat d'aque­lla decisió.