‘Escratx' i governar per decret

En el des­con­cert polític i social en què estem immer­sos, en què res és el que és, ni tan sols el que sem­bla, ha entrat amb força el debat sobre l'escratx i la seva via­bi­li­tat, tan ètica com estètica. Tot és una con­trovèrsia entre par­ti­da­ris i detrac­tors, amb argu­ments de tots colors i amb detalls que fins arri­ben a deba­tre el nom cor­recte (per favor, en català escratx, segons rei­vin­di­quen els impul­sors de la PAH). Ara bé, els arbres ama­guen el bosc i la polèmica sobre el mètode quasi acon­se­gueix ama­gar l'autèntic debat, que no és altre que la legis­lació sobre el tracte als afec­tats per hipo­te­ques ina­bas­ta­bles i els pro­ble­mes dels des­no­na­ments sal­vat­ges. Compte, doncs, a no con­ver­tir el mètode en una fina­li­tat per si mateixa.

No vol­dria caure en el mateix defecte, però el sen­ti­ment d'impotència i la irri­tació gene­ra­lit­zada jus­ti­fi­quen mol­tes actu­a­ci­ons, fins i tot les des­es­pe­ra­des. Jut­jar l'escratx des de la tran­quil·la situ­ació d'una tertúlia d'opi­na­dors i/o en un arti­cle periodístic és un luxe que no es poden per­me­tre la majo­ria d'afec­tats per la pressió del des­no­na­ment ni per l'acció imper­so­nal dels qui exe­cu­ten la llei de la selva. El tren­ca­ment del diàleg social mai no pot ser atribuït al com­por­ta­ment dels febles, sinó que s'hau­ria de bus­car la res­pon­sa­bi­li­tat dels forts. Queda dit.

Tot és opac, però és sig­ni­fi­ca­tiu que en tota l'actual etapa democràtica s'hagin pre­sen­tat al Congrés de Dipu­tats 37 tex­tos de lleis pro­mo­gu­des per la ini­ci­a­tiva legis­la­tiva popu­lar (més de cinc-cen­tes mil sig­na­tu­res de suport) i només tres s'hagin admès a tràmit. I encara, que l'actual govern esta­tal del Par­tit Popu­lar renunciï al debat par­la­men­tari i hagi tirat enda­vant 31 lleis gene­rals per mitjà de decrets llei, segons la legis­lació vigent però negant la pos­si­bi­li­tat d'expres­sar la dis­con­for­mi­tat par­la­mentària. A més, aquesta set­mana s'ha apro­vat, només votada pel PP, la nova legis­lació sobre des­no­na­ments i s'ha fet en comissió, no en el ple, amb un text base pre­sen­tat per la PAH (un milió i mig de sig­na­tu­res) que ha estat poti­ne­jat pel PP fins a no ser reco­ne­gut pels seus impul­sors. Tal­ment, en vista de la impotència legis­la­tiva només queda l'aire fresc del car­rer.