Opinió

anàlisi

Polítics i estadistes

Ens deia aquesta set­mana un alt diri­gent d'una empresa de l'Íbex 35: “nosal­tres tenim més del 60% dels bene­fi­cis de les franquícies de l'estran­ger i el 57% ens ve de les que tenim en països emer­gents, i mal­grat això, estem pena­lit­zats a borsa perquè som espa­nyols. La marca Espa­nya ens pena­litza, com pena­litza totes les empre­ses.” En l'informe que feia, també aquesta set­mana, l'ana­lista finan­cer de JP Mor­gan Jaime Becer­ril sobre Espa­nya davant els prin­ci­pals brokers inter­na­ci­o­nals, con­fir­mava que els inver­sors no inver­tei­xen a Espa­nya per culpa de la classe política, no per la crisi. En les més de 22 pàgines del seu informe es lamen­tava en veure com aquesta manca de con­sens polític retarda les refor­mes i que es pro­jecta una imatge nega­tiva amb les llui­tes inter­nes dels polítics i el descrèdit de totes les ins­ti­tu­ci­ons, pri­vant-nos de l'opor­tu­ni­tat de dife­ren­ciar-nos d'Itàlia.

Penso que, com diu clara­ment la ciència genètica, tants anys d'endogàmia par­ti­dista han pro­vo­cat una classe de líders sense més ambició que superar les pro­pe­res elec­ci­ons i per això es posen a seguir la soci­e­tat i renun­cien a la seva tasca prin­ci­pal, que seria lide­rar-la. I com passa en totes les empre­ses del món, els mals lide­rat­ges reper­cu­tei­xen sem­pre en l'eco­no­mia. No hi ha excep­ci­ons.

Lide­rar avui és difícil, si encara s'està ins­tal·lat en el temps dels honors. La situ­ació actual reque­reix pren­dre deci­si­ons que, sovint, no seran accep­ta­des ni ente­ses per una gran majo­ria de la soci­e­tat, però que són impres­cin­di­bles de pren­dre. I sovint això és incom­pa­ti­ble amb el fet de pen­sar a gua­nyar les pro­pe­res elec­ci­ons. L'eco­no­mia i la política tenen en comú que, no sem­pre, allò que m'agra­da­ria o fins i tot hau­ria de ser, és pos­si­ble. I és quan esde­ve­nen les con­tra­dic­ci­ons. Això ens explica com flo­rei­xen en l'eco­sis­tema polític per­so­nes que volen fer política però sense posar-se en política i assu­mir-ne la res­pon­sa­bi­li­tat, una decisió que es fa difícil d'enten­dre però ben real. Els gran líders sem­pre gene­ren grans con­trovèrsies i debats molt vius. Ho hem vist amb la des­a­pa­re­guda Mar­ga­ret Thatc­her. Va ser una pri­mera minis­tra que tenia uns prin­ci­pis i va lide­rar la seva revo­lució mal­grat els cos­tos per­so­nals que li podia supo­sar. Es va tro­bar l'herència d'un país amb grans vagues i mani­fes­ta­ci­ons, espe­ci­al­ment en els hiverns del 1978 i 1979. Era un país que, el 1996, va d'haver de dema­nar un res­cat a l'FMI per poder afron­tar les seves obli­ga­ci­ons de paga­ment; un país amb una eco­no­mia for­ta­ment esta­tit­zada for­mada per una oli­gar­quia que afa­vo­ria l'ami­guisme, el favo­ri­tisme i el par­ti­disme a l'hora de repar­tir càrrec, i menys­pre­ava la meri­tocràcia. Va fer grans refor­mes econòmiques, polítiques, fis­cals i sin­di­cals. Va obli­gar els sin­di­cats a fer que, abans que con­vo­ques­sin una vaga, els seus afi­li­ats fes­sin una votació, per la qual cosa els seus adver­sa­ris van dir que era un atac al dret de vaga. Va aguan­tar amb fer­mesa l'esco­mesa, de vega­des fins i tot vio­lenta, del sin­di­cats de miners diri­gits per Art­hur Scar­gill. Era una líder amb un deix for­ta­ment anti­eu­ro­peu per la burocràcia que gene­rava, i gens favo­ra­ble a la reu­ni­fi­cació ale­ma­nya. Tenia un gran fee­ling amb Felipe González, i són memo­ra­bles les nego­ci­a­ci­ons a la UE defen­sant els seus interes­sos. Durant el seu man­dat, el Regne Unit va sobre­pas­sar amb renda per càpita fran­ce­sos i ale­manys.

És clar que avui per avui, i mal­grat la situ­ació econòmica que tenim i el cost econòmic que ens suposa la nos­tra par­ti­cu­lar forma de lide­rat­ges de manca de prin­ci­pis i de con­sens, els ana­lis­tes estran­gers con­ti­nu­a­ran sor­pre­sos de ser com som i tor­na­ran a dir-nos: “sense inver­si­ons estran­ge­res no hi haurà crei­xe­ment econòmic.” I els nos­tres polítics, no ho enten­dran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.