Pobre Palau

Que la nova seu judi­cial de Girona adoptés el nom de Palau ja era mal senyal. Els ciu­ta­dans ens con­for­maríem amb una justícia ràpida, efi­ci­ent i igual per a tots, no ens fa cap falta que, a més, sigui impar­tida en dependències pala­ti­nes. L'osten­tació sem­pre és inti­mi­datòria, també l'arqui­tectònica, per això és indis­pen­sa­ble que els grans edi­fi­cis com­plei­xin almenys els requi­sits fun­ci­o­nals que els usu­a­ris dema­nin. En aquest cas el pro­blema s'ha posat de mani­fest a l'hora de cele­brar els judi­cis amb jurat popu­lar i des­co­brir que la nova seu no dis­posa de cap dependència ade­quada.

La man­cança és espe­ci­al­ment greu perquè el jurat popu­lar és una peça clau del fun­ci­o­na­ment modern de la justícia i perquè en aquest Palau que s'hi van inver­tir vint-i-un mili­ons d'euros hi ha lle­trats que es toquen els col­zes, acu­sats asse­guts a un pam dels fami­li­ars de la víctima, inca­pa­ci­tat per enca­bir tot el públic, amun­te­ga­ment dels mem­bres del jurat per veure un vide­o­con­ferència a través d'un portàtil i tot un seguit de pro­ble­mes expo­sats dilluns pas­sat en aquest diari. No, no els calen palaus sinó dependències pràcti­ques i pre­visió asse­nyada a l'hora d'exe­cu­tar pro­jec­tes pagats entre tots.