Guatemala

Ara fa unes set­ma­nes un amic del pro­grama que diri­geixo a Cata­lu­nya Ràdio, el Soli­da­ris, l'Ivan Muñoz, ens par­lava de la María Tránsito, una dona indígena de La Lupita, al nord de Gua­te­mala. Una pagesa gua­te­ma­lenca anal­fa­beta de 40 anys, motor de l'eco­no­mia fami­liar. I ens retra­tava la dig­ni­tat.

La mateixa dig­ni­tat d'una altra dona, la jut­gessa Yasmín Bar­rios, que ha con­dem­nat el san­gui­nari dic­ta­dor Efraín Ríos Montt a 80 anys de presó per crims con­tra la huma­ni­tat i geno­cidi. Les seves mans taca­des amb la sang de 250.000 homes i dones, la majo­ria indígenes ixil com la María, i que esquit­xa­ven també l'actual pre­si­dent del país, Otto Pérez Molina, exge­ne­ral de l'exèrcit, exdi­rec­tor dels ser­veis d'intel·ligència durant la dic­ta­dura, que va for­mar part de les for­ces espe­ci­als kai­bi­les, que es van fer famo­ses per la seva bru­ta­li­tat. Unes for­ces arma­des que vio­la­ven dones, també emba­ras­sa­des o fins i tot àvies, pel fet de pertànyer a aquesta mino­ria indígena a qui es va cri­mi­na­lit­zar.

Llàgri­mes als ros­tres dels qui seguien el judici, fins i tot de la jut­gessa. I pre­mis Nobel de la Pau com Rigo­berta Menchú, que poques hores després de saber el vere­dicte només va dir que el que ella volia era que es nor­ma­litzés la justícia a Gua­te­mala.

I és cer­ta­ment el que cal en pro­ces­sos com el que viu aquell país, que ara veu com l'statu quo tre­ba­lla per anul·lar la sentència i espan­tar els qui llui­ten pels drets humans. Diver­ses orga­nit­za­ci­ons i acti­vis­tes han denun­ciat els dar­rers dies que són per­se­guits, inti­mi­dats i enre­gis­trats per part de poli­cia secreta.

Avui tenim una sentència con­tra la qual segu­ra­ment es pre­sen­tarà recurs. I molts ens hem apres­sat a fer piu­la­des al Twit­ter ale­grant-nos per la con­demna. El que dig­ni­fi­carà la nos­tra reacció imme­di­ata serà el com­promís real amb la justícia de Gua­te­mala, i no emu­lar aquell exam­bai­xa­dor espa­nyol que el 2008 rebia peri­o­dis­tes a l'ambai­xada i amb to fat­xenda els deia: “¡Bien­ve­ni­dos al país más vio­lento del mundo!”