Opinió

Europa, amb UE o sense

Catalunya, país més gran que nou dels 27 estats membres, podria continuar sent europea estant a la UE o bé quedant-ne fora

La nos­tra història medi­terrània acom­pa­nya la nos­tra vocació euro­pea, en con­trast amb la tirada més atlàntica, afri­cana o ame­ri­cana d'Espa­nya o Por­tu­gal. Intel·lec­tu­als, artis­tes i científics ana­ven a París, però també a Lon­dres, Berlín, Roma, Zuric, Gine­bra... Just aca­bada la Segona Guerra Mun­dial, el Con­sell Naci­o­nal Català rei­vin­dicà el sis­tema democràtic, el dret d'auto­de­ter­mi­nació de la nació cata­lana i...l'ample de via euro­peu, en un gest precoç d'euro­pe­isme fer­ro­vi­ari. I, en ple fran­quisme, a des­pit de la ferot­gia de la dic­ta­dura, Cata­lu­nya era el país més euro­peu de la península, on la influència euro­pea en la cul­tura, el pen­sa­ment, l'arqui­tec­tura, la moral i els hàbits soci­als quo­ti­di­ans era més evi­dent. Les grans inno­va­ci­ons científiques, artísti­ques, humanísti­ques, reli­gi­o­ses i espor­ti­ves tro­ba­ven, aquí, la porta d'entrada penin­su­lar. I ja abans de l'ingrés d'Espa­nya a la lla­vors Comu­ni­tat Econòmica Euro­pea, la Gene­ra­li­tat creà el seu propi orga­nisme de relació amb Europa: el Patro­nat Català pro Europa. Ho dic perquè no hi hagi cap dubte sobre la iden­ti­tat euro­pea de Cata­lu­nya, la seva europeïtat i el seu euro­pe­isme. Però és evi­dent que el dèficit democràtic de la Unió Euro­pea en els seus orga­nis­mes comuns, l'adopció de mesu­res econòmiques dolo­ro­ses per als sec­tors popu­lars i les empre­ses peti­tes i mit­ja­nes, així com l'hege­mo­nia decisòria cen­tre­eu­ro­pea en detri­ment del sud medi­ter­rani, han dut a un cert qüesti­o­na­ment, per no dir desil·lusió, de les espe­ran­ces posa­des en Europa per la soci­e­tat cata­lana, par­tint d'un cert euro­pe­isme ingenu i acrític que ens feia creure que la UE era la clau que obria tots els panys.

Tot i que Europa sigui bàsica­ment la UE, ni aquesta és tota Europa, ni tots els països del vell con­ti­nent hi per­ta­nyen. Per­so­nal­ment, m'esti­ma­ria més de ser-ne mem­bre, sobre­tot per motius diguem-ne cul­tu­rals, i ara i tant, dis­po­sar de l'euro com a moneda pròpia de la Cata­lu­nya inde­pen­dent. Tan­ma­teix, cal rela­ti­vit­zar tòpics i pre­ju­di­cis extrems que s'han ins­tal·lat en tan­tes men­ta­li­tats, perquè ni el sim­ple fet de ser a la UE resol tots els pro­ble­mes (Espa­nya, Grècia i Xipre hi són i algun mal­de­cap patei­xen), ni és cert que fora de la UE no hi hagi vida pos­si­ble (Noru­ega, Suïssa i Islàndia no hi per­ta­nyen i són països on no es viu pre­ci­sa­ment mala­ment). Es pot ser euro­peu i no ser mem­bre de la UE, doncs, i de ter­ri­to­ris afri­cans o ame­ri­cans com Reunió, Canàries, Ceuta, Meli­lla, Mar­ti­nica o Gua­da­lupe i ser din­tre de la UE, men­tre indrets com les Illes Fèroe o Grenlàndia se'n man­te­nen fora, tot i ser part de Dina­marca, que sí que n'és mem­bre de ple dret. Cata­lu­nya, país més gran que nou dels 27 estats mem­bres, podria con­ti­nuar sent euro­pea estant a la UE o bé que­dant-ne fora. Perquè, fins i tot en aquest dar­rer cas, estats euro­peus que no hi per­ta­nyen hi man­te­nen acords espe­ci­als de col·labo­ració en deter­mi­nats àmbits, com també els han subs­crits estats tan clara­ment afri­cans com el Mar­roc o bé Tunísia. L'europeïtat, per tant, no depèn de la per­ti­nença o no a l'orga­nisme comu­ni­tari.

Pel que fa a l'euro, tòpic amb què pre­te­nen dis­su­a­dir-nos de les nos­tres aspi­ra­ci­ons sobi­ra­nis­tes, hi ha deu estats dels 27 actu­als que no tenen aquesta moneda i no per­ta­nyen a la zona euro, com Dina­marca, Hon­gria, Letònia, Lituània, Polònia, Regne Unit, Suècia o Txèquia. Però, a la inversa, hi ha estats de fora de la UE que sí que tenen l'euro com a moneda, com Andorra, Kosovo, Mon­te­ne­gro i la mateixa Corea del Nord en els seus inter­can­vis inter­na­ci­o­nals. I en l'espai Schen­gen per a la lliure cir­cu­lació, no hi són el Regne Unit o Irlanda, però sí estats no mem­bres de la UE com Islàndia, Noru­ega o Suïssa. Podem ser, doncs, a la UE, a l'euro i a Schen­gen, a tots tres llocs alhora, a dos, a un o a cap, però el que no dei­xa­rem en cap moment és de ser a Europa i con­ti­nuar sent euro­peus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.