Opinió

De Carreras té raó

Els pobles moderns, quan s'autodeterminen, també segueixen un escrupolós ordre democràtic i constitucional

Fran­cesc de Car­re­ras escri­via la set­mana pas­sada un arti­cle a La Van­guar­dia, arran del meu lli­bre d'entre­vis­tes Ara que no ens escolta ningú, i al vol­tant de la reflexió del pre­si­dent Mas sobre la pri­ma­cia de la democràcia sobre l'estat de dret. Afirma el catedràtic de dret cons­ti­tu­ci­o­nal que en una democràcia cons­ti­tu­ci­o­nal el prin­cipi democràtic és inse­pa­ra­ble del prin­cipi d'estat de dret, cosa que ve garan­tida per la supe­ri­o­ri­tat jeràrquica de la Cons­ti­tució sobre la resta de l'orde­na­ment jurídic. I qui fa la Cons­ti­tució, doncs? Ho res­pon el mateix arti­cu­lista: “El poble (és a dir, la suma de tots els ciu­ta­dans) és el titu­lar del poder cons­ti­tu­ent i exer­ceix aquest poder apro­vant una cons­ti­tució (...). Així doncs, la peça clau en tot el sis­tema democràtic és el poble, que, com a poder cons­ti­tu­ent, ela­bora, aprova o reforma una cons­ti­tució, la qual con­ta­mina de legi­ti­mi­tat democràtica als poders cons­tituïts i a la resta de nor­mes.”

No hi puc estar més d'acord. D'entrada, par­lem del con­cepte de “poble”: la “suma de tots els ciu­ta­dans”, afirma De Car­re­ras. Bé, suposo que no deu estar pen­sant en tots els ciu­ta­dans del món sinó en els ciu­ta­dans d'un ter­ri­tori sobirà. I quin és el con­cepte de “poble”, posem per cas, en la Cons­ti­tució dels Estats Units? “We the Peo­ple of the Uni­ted Sta­tes”, que així comença el text cons­ti­tu­ci­o­nal del 1776, es refe­reix als repre­sen­tants del poble que van apro­var la Cons­ti­tució just després de la decla­ració d'inde­pendència del 4 de juliol. És a dir, que una part de la Gran Bre­ta­nya va deci­dir, per raons polítiques, cons­ti­tuir-se en ter­ri­tori sobirà i ela­bo­rar un text democràtic que regís i ins­pirés tota la resta de l'orde­na­ment jurídic nord-ame­ricà. En efecte, senyor De Car­re­ras, la democràcia ve garan­tida per la votació d'una cons­ti­tució per part del poble. El pro­blema és el de sem­pre, i al qual evi­dent­ment l'arti­cle de La Van­guar­dia no fa referència: el pro­blema és deter­mi­nar a quin poble ens refe­rim exac­ta­ment.

Exis­teix, el poble català? És sub­jecte polític i de dret? Té dret a ser vist com un sub­jecte dife­ren­ciat en el mapa mun­dial? De Car­re­ras segu­ra­ment dis­po­sarà que no, perquè no ho pre­veu la Cons­ti­tució Espa­nyola, però evi­dent­ment aquesta és una res­posta amb massa “ad absur­dums”. Tam­poc cap llei britànica no reco­nei­xia el poble nord-ame­ricà l'any 1776, perquè cap norma no con­tem­plava aquesta sub­jec­ti­vi­tat dife­ren­ci­ada. I, mal­grat tot, Déu n'hi do la presència dife­ren­ci­ada que han tin­gut els Estats Units des d'ales­ho­res: i sense permís de la Cons­ti­tució Espa­nyola! Els pobles moderns, quan s'auto­de­ter­mi­nen, també seguei­xen un escru­polós ordre democràtic i cons­ti­tu­ci­o­nal: llàstima que, evi­dent­ment, no és l'odre cons­ti­tu­ci­o­nal antic. És una cons­ti­tució nova i pròpia.

Per tant, té raó De Car­re­ras: una cons­ti­tució com a norma suprema és garan­tia d'un estat democràtic i de dret, i la democràcia neces­sita d'un estat de dret. No suc­ce­eix així a l'inrevés, i no cal entrar en el repe­tit detall de l'orde­na­ment jurídic fran­quista, dub­to­sa­ment democràtic però impe­ca­ble­ment ajus­tat a dret. Un estat de dret pot, sens dubte, ser adver­sari de la democràcia. En canvi la democràcia pot ser per­fec­ta­ment contrària al dret, i per això van aca­bar exis­tint els Estats Units i per això, li agradés o no a Franco, exis­tien i exis­tei­xen els drets humans. I per això, agradi o no a la Cons­ti­tució Espa­nyola i al senyor de Car­re­ras, exis­tei­xen els pobles i les naci­ons. Uns més democràtics que altres, què hi farem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.