Gitanos

Ale­gres i can­tai­res; prou intel·ligents per no aban­do­nar la vida social que es fa al car­rer; devots de la família que sem­pre fan cos­tat a un parent quan ho neces­sita; veïns gene­ro­sos que obren la mà a qual­se­vol que es vul­gui auto­con­vi­dar per par­ti­ci­par en la cele­bració pan­ta­gruèlica d'un casa­ment; pro­ge­ni­tors ines­go­ta­bles que con­si­de­ren la mai­nada un premi i un tre­sor; mar­xants de bones gan­gues que podem com­prar a cap preu; empre­ne­dors del no-res capaços de tirar enda­vant gràcies al negoci de la fer­ra­lla: trans­mis­sors del català ver­bal que han sabut con­ser­var fins i tot als bar­ris de Per­pinyà; i també font de pro­ble­mes quan els con­fi­nen en bar­ris gueto com ara Sant Joan a Figue­res –el barri del Culu­bret de tota la vida– o la Font de la Pólvora a Girona, pífies urbanísti­ques del pas­sat que encara avui repre­sen­ten seri­o­sos mal­de­caps per als ajun­ta­ments que han de ges­ti­o­nar-los i per a tots els qui estan con­dem­nats a viure-hi.