L'estultícia i la mentida

Més de 300 juris­tes ibe­ro­a­me­ri­cans es van reu­nir a Girona la set­mana pas­sada per par­lar de segu­re­tat jurídica, un con­cepte alta­ment mal·lea­ble, que el poder de torn sol adap­tar a les seves neces­si­tats.

La sessió d'ober­tura de la tro­bada va tenir la presència d'altes auto­ri­tats, com ara Felip de Borbó, el minis­tre de Justícia espa­nyol i el bat­lle de la ciu­tat amfi­tri­ona.

Va ser pre­ci­sa­ment l'alcalde Puig­de­mont qui va apro­fi­tar l'avi­nen­tesa per recor­dar que els cata­lans tenim dret a deci­dir el nos­tre futur. L'audi­tori de juris­tes dels països d'Amèrica Lla­tina ente­nen per­fec­ta­ment en quin procés ens tro­bem, perquè han hagut de pas­sar per quel­com sem­blant per asso­lir la plena sobi­ra­nia. Per aquesta raó, molts dels assis­tents van haver de fer mans i mànigues per dis­si­mu­lar el som­riure davant les res­pos­tes de l'hereu dels Bor­bons i del titu­lar de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón. El pri­mer va repe­tir el man­tra que diu que no es poden sal­tar les regles del joc, per la qual cosa si la nor­ma­tiva espa­nyola no empara el dret a deci­dir, cal sot­me­tre's in aeter­num a la sobi­ra­nia espa­nyola. La rèplica de Gallardón va ser kafki­ana. Va repe­tir que no hi ha lloc per a res que no càpiga dins de la Cons­ti­tució, però va afe­gir sense enver­me­llir que les inde­pendències ame­ri­ca­nes eren quel­com dife­rent, perquè havien estat empa­ra­des per la Cons­ti­tució de 1812. El minis­tre no pot esgri­mir ignorància perquè ell mateix és un jurista, per la qual cosa només queda lloc per a l'estultícia o la men­tida.

Cap dels pro­ces­sos d'eman­ci­pació ame­ri­cans va ajus­tar-se a la lega­li­tat espa­nyola vigent. A més a més, Espa­nya va com­ba­tre cada inde­pendència diplomàtica­ment i mili­tar. D'altra banda, la Cons­ti­tució de 1812, la Pepa, no va arri­bar a apli­car-se més de tres anys seguits, i quan va ser vigent, la pràctica tota­li­tat del ter­ri­tori del regne era fora del seu con­trol. Per no par­lar de l'absència de cap dis­po­sició per per­me­tre la secessió d'un ter­ri­tori.

És només una anècdota, però ser­veix per exem­pli­fi­car el nivell del con­flicte. S'hi opo­sa­ran per terra, mar i aire, i no dub­ta­ran ni un ins­tant a fer ser­vir la men­tida com a arma llancívola.