Humor negre

D'un negre espès, con­tun­dent, com de quitrà. Just a l'hora en què a Madrid, a la Bibli­o­teca Naci­o­nal de España, podeu veure l'expo­sició La tran­sición en tinta china, el cinisme bru de les decla­ra­ci­ons i de l'acció del govern del PP ens retor­nen a aires malal­tis­sos de la negra nit. Reco­mano la visita, que és de franc, a l'esmen­tada expo­sició: la feina feta pels nos­tres humo­ris­tes tinc la impressió que ens sal­vava, en aquells moments, de la des­es­pe­rança, del fata­lisme. Tor­nar a veure les pro­pos­tes gràfiques de Peri­dis, For­ges, Cesc, el Perich, Ballesta, OPS (o sigui: qui ara signa El Roto), Máximo o Guillèn, que edi­to­ri­a­lit­za­ven, amb imat­ges, sobre Arias Navarro, Franco, Suárez, Fraga Iri­barne i la resta... et porta a reviure uns temps pas­sats que no vol­dria haver de tor­nar a viure, ni que fos­sin temps maleïts, impo­sats, a filles i néta.

Tot amb tot, sem­bla que el govern del PP ens vol recor­dar que, en el cor d'una República, per desgràcia poc con­so­li­dada encara, hi va haver un bienni negre que supo­sava, sense arri­bar encara al cop d'estat for­mal, una esmena a la tota­li­tat de la majo­ria de pro­pos­tes repu­bli­ca­nes a favor d'immen­ses majo­ries. Tant les actu­a­ci­ons com les jus­ti­fi­ca­ci­ons del govern del PP t'abo­quen cap a la sen­sació crei­xent d'impotència. Ep! Del PP i de mol­tes instàncies euro­pees que ara s'ado­nen, amb una fri­vo­li­tat revol­tant, que s'havien equi­vo­cat en el diagnòstic i en les teràpies sub­següents apli­ca­des a Grècia. I ho diuen com qui comenta, entre brin­dis i brin­dis, que el temps (mete­o­rològic) millora, bo i lamen­tant, entre ria­lles de col·legues feliços, els estralls pro­vo­cats en el si d'un poble que un dia ens va invi­tar a ser menys inhu­mans i menys rucs.

Dos exem­ples només: les mesu­res medi­am­bi­en­tals d'Arias Cañete, el que havia de prac­ti­car el trans­va­sa­ment de l'Ebre “per collons” –és un home sub­til i fi–, o tot allò que estan per­pe­trant a Madrid a l'entorn d'Euro­ve­gas et por­ten a dir amb Vicent Andrés Estellés, el fill del for­ner de Bur­jas­sot: “El món va a la catàstrofe, Bel·lisa!”