Nervis

Artur Mas lle­geix les enques­tes. Aquest és el resum més evi­dent de la com­pa­rei­xença del pre­si­dent per refun­dar la legis­la­tura i con­ver­tir-la en una tra­ves­sia que té data d'arri­bada, no pas segons les espe­ran­ces d'alguns sinó segons marca la legis­la­tura elec­to­ral vigent. Mas, després de com­pro­var que la con­sulta d'El Periódico produïa un ter­ra­bas­tall en el si de la política cata­lana, va optar per dila­tar els ter­mi­nis i per impo­sar-se una mena de compàs d'espera que, si més no, no acce­lera el tempo del procés sobi­ra­nista sinó que l'emmarca en una dinàmica més pau­sada, lluny de les pos­si­bi­li­tats rup­tu­ris­tes i acos­tat a una mena de solució tèbia que li ha de per­me­tre el marge que neces­sita per recu­pe­rar ter­reny en les qüesti­ons que en podem dir soci­als. No pot renun­ciar a un dels objec­tius evi­dents i claus de la legis­la­tura i tam­poc no pot desen­ten­dre's del procés, però sí que pot mirar d'apor­tar-hi càpsu­les de des­cafeïnat, amb la qual cosa evita un enfron­ta­ment (a causa del referèndum il·legal o de l'encara més impen­sa­ble decla­ració uni­la­te­ral d'inde­pendència) que el duria a un atzu­cac que ara mateix no sem­bla que entri en els seus plans imme­di­ats.

És una enquesta, d'acord, i reflec­teix un estat de coses actual, no necessària­ment futur, però té un pes impor­tant, i després del sor­passo d'ERC s'impo­sava la clare­dat d'una decla­ració que refermés la plu­ra­li­tat d'interes­sos i no sola­ment la per­cepció que la idea cen­tral del govern era una con­sulta (o unes elec­ci­ons ple­bis­citàries) que gene­ra­rien un extre­misme (en el sen­tit de radi­ca­li­tat de les fórmu­les ori­gi­nals, tant d'una banda com de l'altra) no gens d'acord amb la idi­o­sincràsia con­ver­gent.

En tot cas, hi ha ner­vis que poden desem­bo­car en pac­tes dife­rents de l'actual; ner­vis que ens par­len d'inde­fi­nició, ner­vis que s'allu­nyen d'aque­lla imatge messiànica que trans­me­tia Mas. Per exem­ple: ¿com s'entén que la diguem-ne sol·lici­tud d'un referèndum ja esti­gui feta sense que n'hàgim sabut res? ¿S'ho van dir en secret Mas i Rajoy? ¿Ja queda clar que està dema­nat? ¿No hi hau­ria d'haver, si fos el cas, arri­bat el moment, una decla­ració solem­nial i pode­rosa en lloc d'un xiu­xi­ueig ama­gat?