Set de mal

A la plaça dels Apòstols de Girona un amic va pre­sen­ciar aquesta escena. Tres nois ado­les­cents, amb l'estratègia d'ofe­rir engru­nes de pa als ocells afa­mats que deam­bu­len per la zona de la cate­dral, havien atret un estol de coloms. En van atra­par un exem­plar. I li van lli­gar un fil de cuca a cada extrem dels dos peus, de manera que, a còpia d'esti­rar fort en direc­ci­ons opo­sa­des, van ampu­tar lite­ral­ment els peus de l'ocell, que s'arros­se­gava agònica­ment dei­xant un regue­rol de sang dar­rere seu. Els nois reien a cor què vols fins que el meu amic s'hi va enca­rar, moment en què un d'ells va apro­fi­tar per exhi­bir una nava­lla de fulla den­tada. Fa poc una amiga que és pro­fes­sora d'ins­ti­tut donava detalls de l'alt grau de sofis­ti­cació i violència que aplica un grup d'alum­nes de secundària que per­ta­nyen a una mara i que extor­si­o­nen, agre­dei­xen i con­dem­nen a l'ate­mo­ri­ment i fins i tot a la depressió una gran quan­ti­tat d'alum­nes febles. Al meu poble cada Festa Jove és sinònim de mobi­li­ari públic arra­sat, uns quants retro­vi­sors des­tros­sats, vidres d'ampo­lles trin­xats a sota les rodes dels vehi­cles, i jar­dins par­ti­cu­lars asso­lats pel mer plaer d'asso­lar. Es veu que una de les acti­vi­tats més en voga entre els vàndals con­sis­teix a assal­tar gran­ges de vedells i, a cops de mat­xet, ferir i, si es pot, matar els ani­mals.

Hi ha molts nivells de delinqüència. Sé que és perillós par­lar en aquests ter­mes. Però jo crec que, encara que en la majo­ria de casos pugui ser repro­va­ble, hi ha una delinqüència que no es fona­menta en la set de mal sinó en la per­se­cució d'un objec­tiu raci­o­na­lit­za­ble. Hi ha una delinqüència que, din­tre del marc gene­ral de l'abús, encara res­pecta un cert codi ètic. Em refe­reixo per exem­ple a la per­sona que ara fa uns dos anys va robar el mone­der a la meva mare i que, al cap de tres dies, va tenir la dig­ni­tat de tor­nar-lo a dei­xar amb tots els docu­ments i foto­gra­fies a la mateixa fines­treta de l'estació d'auto­bu­sos on havia per­pe­trat el delicte. Aquell gest ens va estal­viar molts tràmits legals i la tris­tesa d'haver per­dut un mate­rial sen­ti­men­tal.

Però hi ha delinqüències que tra­ves­sen totes les línies ver­me­lles. El cinisme, el sadisme, els abu­sos sexu­als i les tor­tu­res de tota mena que come­ten aquests delinqüents que assal­ten cases amb gent gran inde­fensa ens tras­lla­den a una dimensió moral molt més ter­ri­ble i defi­ni­tiva. Ens tras­lla­den a la set de mal, al mal pel mal.