Fluids

Hem de ser líquids per força, i no en el sen­tit bau­manià del terme, sinó perquè els líquids, espe­ci­al­ment la cer­vesa, han pas­sat a ser un dels prin­ci­pals agents de suport a la cul­tura. I en són agents, a par­tir del moment en què tant Moritz com Damm han trans­for­mat les seves anti­gues fàbri­ques en espais de cul­tura. També el whisky patro­cina fes­ti­vals d'estiu, i fins i tot el dis­seny gràfic ha fet que el 45è Premi d'Honor de les Lle­tres Cata­la­nes, ator­gat dimarts al gran Josep Maria Benet i Jor­net, semblés una reunió d'acci­o­nis­tes de JB. L'equívoc no venia d'un excés etílic, sinó del joc de cap­gi­rar les ini­ci­als del pre­miat BJ, i de man­te­nir els colors i família de lle­tres de la marca, en el pro­grama de mà i en el faris­tol de l'esce­nari del Palau. Per cert que totes les emo­ci­ons que Benet i Jor­net ha abo­cat en el seu tea­tre i sèries de tele­visió es van con­ju­rar en la seva per­sona per fer-li fer dir el dis­curs més diver­tit, caòtic i sen­tit dels dar­rers anys, a l'hora de reco­llir un premi.

I ja que som un país de vi, el vi també fa la seva. A més de fires i de jazz, el del Penedès ha desem­bar­cat aquest cap de set­mana a Bar­ce­lona, amb cas­tells i museus, per tòrcer l'estadística que diu que el 70% dels vins que es con­su­mei­xen als res­tau­rants de la capi­tal no són cata­lans.

Men­tre espe­rem una llei que ampliï l'espec­tre dels suports i que doti de soli­desa el mece­natge, hem d'agrair aquest esforç líquid. El Sònar, que en vint anys ha esde­vin­gut un refe­rent icònic d'èxit, ha sabut anar com­bi­nant aquests lli­gams: la Damm, però també Red Bull o Schwep­pes, al marge de mol­tes mar­ques que volen ser en un esde­ve­ni­ment mas­siu, com Bic que hi és pre­sent amb el seu ence­ne­dor de but­xaca. Aquesta peça d'art enyora el seu paper en els con­certs. Aque­lla comunió entre músic i públic que s'expres­sava a través d'un bosc de braços amb peti­tes fla­mes apos­to­lars. Ara el bosc és de telèfons mòbils, de pan­ta­lles que s'enduen un ins­tant par­ti­cu­lar de Pet Shop Boys, o de Kraftwerk a casa. Una imatge a la but­xaca de Neil Ten­nant embo­tit en una ame­ri­cana de palles, perquè tot el públic li xucli l'ente­ni­ment, o amb la de Chris Lowe amb un casc de mira­llets, el cap com una bola de dis­co­teca. Una imatge que cer­ti­fi­qui el nos­tre grau de con­fort, que deter­mini que la nos­tra cul­tura flu­eix.