El Girona

Ara que encara hi som a temps, convé escriure sobre aquest equip esplèndid de fut­bol que ha pro­ta­go­nit­zat una cam­pa­nya sin­gu­lar i que ha gene­rat una onada de res­pecte i admi­ració a Girona i arreu de Cata­lu­nya. Dic que hi som a temps perquè demà es juga l'últim par­tit de la tem­po­rada i també l'última opor­tu­ni­tat de ser l'any que ve a pri­mera divisió, una cir­cumstància que no es vivia a la ciu­tat des del 1936, fa quasi vui­tanta anys. És pro­ba­ble (fins i tot entra­ria dins la lògica més estricta) que la tem­po­rada vinent, si el Girona FC no ascen­deix, es vis­qui una època difícil, amb mol­tes menys pos­si­bi­li­tats que enguany de dur a terme una cam­pa­nya amb tants èxits, uns tri­omfs que ningú no cal­cu­lava el setem­bre del 2012. Vin­dran temps com­pli­cats, perquè hi ha el perill que la plan­ti­lla es dis­persi i que minvi la natu­ral eufòria que ha envaït la ciu­tat els últims dies. Dic que encara hi som a temps, perquè podria ben ser que demà s'hagués desin­flat el glo­bus i hagués petat la bom­bo­lla on hem vis­cut immer­sos en espera que els vents favo­ra­bles fes­sin ater­rar el club, suau­ment, a les plat­ges de la cate­go­ria més des­ta­cada del fut­bol.

Hi som a temps perquè, pri­mer, encara hi ha l'espe­rança que els afi­ci­o­nats que viat­gin a Alme­ria tor­nin amb el botí desit­jat: aquest és un esport que no res­pon necessària­ment a anàlisis rela­ci­o­na­des amb els com­pro­mi­sos de les cau­ses i els efec­tes. I, segon, perquè és ara quan s'ha de retre home­natge a uns juga­dors i a un equip tècnic que han sabut llui­tar con­tra man­can­ces i adver­si­tats, que han estat cons­ci­ents de les debi­li­tats i que han des­til·lat fins al límit el licor de les seves vir­tuts. Rubi, l'entre­na­dor, va dir que, en sen­tir l'aplau­di­ment unànime i entu­si­asta de l'afició després d'haver per­dut a casa, va viure el moment més emo­tiu de la seva car­rera. Merei­xen un reco­nei­xe­ment dels que fa segles que són socis, dels sobre­vin­guts, dels que recor­den el pas­sat i dels que viuen el pre­sent, d'aquells (molts, immi­grants) que han tro­bat en el fut­bol un espai d'acos­ta­ment i aco­llida. Ara i demà: tant si per­den com si pal­pen la glòria.