Bulímia culer

Men­tre els fas­tos de la maquinària del Fut­bol Club Bar­ce­lona es des­ple­ga­ven davant del fit­xatge de Ney­mar –d'altra banda por­nogràfic veient l'estat depau­pe­rat de les finan­ces del país–, la vora­ci­tat del “més que un club” ha tor­nat a picar un altre club del país, en aquest cas l'Espa­nyol, una altra de les vícti­mes del des­a­fo­rat fana­tisme amb què ins­ti­tu­ci­ons i orga­nis­mes de tota mena dis­cri­mi­nen tot el que no sigui dels colors dels bar­ce­lo­nis­tes.

La queixa m'ha arri­bat a través d'un arti­cle de Román Martínez, del diari El 9 Espor­tiu. En una bri­llant reflexió sobre l'esport, el peri­o­dista explica la fugida d'Adrià Ber­nabé, una de les per­les del plan­ter peri­quito i un dels més pre­uats joves valors de la seva gene­ració. Es tracta d'un nen de 12 anys, pel qual els direc­tius del Bar­ce­lona han mogut cel i terra per fit­xar-lo. Tot i que alguns espe­ci­a­lis­tes el com­pa­ren amb el jove Messi, el juga­dor és encara un inci­pi­ent espor­tista que ho té tot per demos­trar, es digui el que es digui.

Martínez parla d'“espoli” i qua­li­fica el Barça de “depre­da­dor”, però la bulímia culer no té límits, com tam­poc no els tenen els que s'afa­nyen per sor­tir al seu cos­tat a la foto, espe­ci­al­ment els polítics, a alguns dels quals l'esport els interessa un bor­rall. No és la pri­mera vegada, ni serà l'última, que el Bar­ce­lona es com­porta d'aquesta manera, tot i que es queixa de manera vic­ti­mista quan li fan el mataix els equips britànics. Men­tre el naci­o­na­lisme avança cap a la sobi­ra­nia, les con­duc­tes mono­teis­tes arra­sen. ¿No en fa prou el Bar­ce­lona amb tot el que ja té, que a sobre ha d'acon­se­guir els ser­veis dels nens dels veïns? ¿No hi hau­ria d'haver un codi ètic per pre­ser­var la com­petència i la igual­tat d'opor­tu­ni­tats? Estem embo­gint tots ple­gats? Ningú hau­ria de con­tro­lar aquest tipus d'acci­ons? Les dinàmiques del tot s'hi val ens con­dui­ran direc­ta­ment a l'abisme, si és que no hi som.