El drama d'un visionari

Amb les car­tes cre­ua­des entre George Ber­nard Shaw, el direc­tor d'un museu lon­di­nenc i una monja bene­dic­tina, el dra­ma­turg Hogh Whi­te­more va com­pon­dre una obra tea­tral, The best of fri­ends, que Alvin Rakoff con­ver­ti­ria en el film del mateix títol. Amb un mate­rial sem­blant, Josep M. Puig­ja­ner ha escrit l'obra dramàtica Teil­hard de Char­din (Claret, 2013), basada en els con­tac­tes i les con­ver­ses que el savi pen­sa­dor va man­te­nir amb per­so­nes relle­vants del seu temps com ara Gabriel Mar­cel, Henri Berg­son, Hen­ric de Lubac o Anto­nin Ser­ti­llange, així com amb tres dones sin­gu­lars: la cosina Mar­gue­rite, Léontine Zanta i Lucile Swan.

Qui recorda avui Teil­hard de Char­din, aquell jesuïta visi­o­nari que va ser fa cent anys la icona del pro­gres­sisme catòlic, sos­pitós d'hete­rodòxia al Vaticà i en el si de la seva pròpia com­pa­nyia? Ara no en parla ningú, però Puig­ja­ner s'hi ha man­tin­gut fidel: recordo per­fec­ta­ment un arti­cle que li va dedi­car fa 43 anys a la revista Mundo social. Amb aquesta obra, intenta expli­car i resu­mir la com­plexa teo­ria evo­lu­ci­o­nista del científic i filòsof i aporta, a més, dades deci­si­ves per a la defi­nició del seu per­fil humà. Es tracta d'un text difícil­ment repre­sen­ta­ble pel seu dens con­tin­gut i la seva limi­tada dra­matúrgia, però que, posat en mans d'un direc­tor ima­gi­na­tiu i audaç, podria reflec­tir les fases suc­ces­si­ves del que Puig­ja­ner ano­mena “l'apas­si­o­nant com­bat d'una evo­lu­ci­o­nista total”. Una hipotètica esce­ni­fi­cació de la peça tin­dria algu­nes esce­nes d'alt vol­tatge, com ara el llarg diàleg íntim d'amor i de renúncia entre Teil­hard i Lucile Swan, l'artista nord-ame­ri­cana divor­ci­ada de Leon Blum. La lluita entre la intensa atracció física i intel·lec­tual dels dos ena­mo­rats i el desig del jesuïta de ser “fidel a la seva veri­tat” és d'un pate­tisme col­pi­dor. És en aquesta cruïlla de la seva vida en què es revela la duresa extrema del com­bat de Teil­hard per por­tar fins a les últi­mes con­seqüències la seva evo­lu­tiva de l'uni­vers i la seva con­fiança abso­luta en “el camí dels homes cap a nous horit­zons de ple­ni­tud”. Un mis­satge d'espe­rança radi­cal que con­vin­dria escol­tar més que mai en aquesta hora de crisi i de desen­gany glo­ba­lit­zat.