Només és falangisme

Els cap­bus­sa­ments en l'heme­ro­teca s'han sim­pli­fi­cat obs­ce­na­ment gràcies a sant Goo­gle i tota la bea­te­ria del paradís cer­ca­dor. Qui no se n'apro­fita és perquè no vol. El cro­nista pro­posa un exer­cici tan sim­ple com enri­qui­dor. Es tracta de seguir el ras­tre a un con­cepte i dos noms: sepa­ra­tisme, José Anto­nio Primo de Rivera i Jordi Cañas. Per al fun­da­dor de la Falange, “el sepa­ra­tisme és un crim que no per­do­na­rem”. Per a l'ariet de Ciu­ta­dans, “el sepa­ra­tisme és l'ene­mic de la lli­ber­tat i de l'indi­vidu”. Les dues acti­tuds es poden inter­can­viar. L'un subs­criu­ria les afir­ma­ci­ons de l'altre. Ja no és que Cañas con­si­derés “una rata” Duran i Lleida, ni que pro­clamés al Par­la­ment que va ser “una llàstima” que els cata­lans sobre­vis­ques­sin al fran­quisme, ni que titllés de “delinqüent” José Mon­ti­lla. És que Cañas tracta “el sepa­ra­tisme” –és a dir, l'anhel democràtic de milers de cata­lans expres­sat en una majo­ria par­la­mentària– amb una intran­sigència i una violència ver­bals que el lliga amb les velles cami­ses bla­ves. Punys i pis­to­les!